VIII PREMIS GAUDÍ: (CONTRA)CRÒNICA D’UNA DERROTA

Share

L’Èric Navarro, el Daniel González i un servidor estàvem nominats a Millor Guió per Barcelona nit d’hivern. La pel·lícula tenia, a banda, 6 nominacions més: millor pel·lícula, director, música, muntatge i actriu secundària (per partida doble).

Partint d’aquesta base podríem resumir la nostra experiència als Premis Gaudí en una cita:

“Un dels grans derrotats de la nit va ser Barcelona nit d’hivern, la comèdia romàntica de Dani de la Orden que no es va endur cap de les seves set nominacions. “

Xavier Serra, diari ARA.

El Camí Més Llarg vs Barcelona Nit d’Hivern

Sabent això, us deixo a continuació quatre anècdotes per la posteritat. Sense ordre ni criteri; així, a lo loco:

1.Els nominats estem convocats a les 19:30 per passar pel photocall. El photocall és un animal desconegut pels guionistes. Ens demanen el nostre nom i els nostres mèrits i una dona ben agradable els repeteix pels fotògrafs amb un crit: “Guionistes de Barcelona nit d’hivern!”, com qui ofereix rap a la peixateria. Fins aquí bé. Passem pel photocall i ens fan un munt de fotos. Moltes, de veritat. Ens puja una mica l’autoestima. Tot bé, molt bé…

Tot bé fins l’endemà: no tenim collons a trobar les fotos enlloc. Actors i actrius a tuttiplén però ni un sol guionista. Tampoc el Tomàs Aragay, que va endur-se el Gaudí. La premsa és així. Para lo bueno y para lo malo. Reflexionem-hi.

2.Tomàs Aragay i Cesc Gay van guanyar el Gaudí a millor guió. El Cesc, savi entre savis (i sabent que ell té els micros oberts per allà on passa), va donar la paraula al seu co-guionista. El Tomàs va dedicar el premi a la gent de Pontós. Senyors i senyores, amb tots vostès, Aragay a Pontós EN ESTAT PUR:

http://www.xiptv.cat/adaptation/modetv?chapter_id=7422

3.Quatre tuits per al record:

El millor tuit dels Gaudí és de després de la gala. Toni Carrizosa, productor de Barcelona nit d’hivern. Sort de l’humor, que tot ho salva:

4.Els guionistes de Barcelona sabíem del cert que no anàvem a guanyar. Totes les quinieles donaven per vencedor al Tomàs i el Cesc i nosaltres mateixos som fans convençuts de Truman i tot el que representa. Ser vençuts per un peliculón és quelcom assumible.

Malgrat tot, quan diuen allò de “I el Gaudí és per…” el cor et va a mil. I si els acadèmics estan tarats i ens han votat? I si la plataforma per votar estava espatllada i hi ha hagut un problema tècnic que ens ha fet vencedors? I si els catalanets li tenen ràbia al castellà de Truman? Res.

“I el Gaudí és per…Truman”. El cor se’t para. Ok. Tot bé. La meva dona m’agafa la mà i em fa un petó. “N’haureu de fer una tercera”, em diu.

5.Després de la gala hi ha una mena de festeta. Quan perds el Gaudí la gent t’abraça especialment fort. És com quan se’t mor un familiar. Donar el condol està passat de moda però la gent t’abraça més fort del que és habitual. Com a dada us ho dic.

6.Si hi hagués uns Premis del Sindicat de Guionistes com el dels americanus el resultat -molt possiblement- seria el mateix que el dels Gaudí:

En realitat 18 vots no dóna un resultat gaire de fiar però… a què estem esperant per crear aquests premis?

7.Potser no us hi vau fixar però sempre que el que es premiava era una pel·lícula (en general) s’anunciava dient el director, les productores i ELS GUIONISTES.

Això és mèrit d’una Acadèmia que està a l’avantguarda en el respecte a l’autoria i un GAC (Guionistes Associats de Catalunya) que lluita perquè això continuï essent així.

Que no sigui així als Premis Goya o als Òscars no vol dir que siguem nosaltres qui ho fem malament.

Tot plegat té punts en comú amb la primera anècdota d’aquest post. Repeteixo: La visibilitat del guionista està relacionada amb el RESPECTE al cinema, a l’autoria i a l’acte creatiu.

8.Els Premis Gaudí són una plataforma per a la promoció del cinema català. Òbviament no tenim encara les dades però El camí més llarg per tornar a casa* és aquesta setmana una pel·lícula més desitjada que fa una setmana. Després del premi té més espectadors potencials.

Peti qui peti, guanyis o perdis, hi ha una cosa clara: llarga vida als Gaudí, HÒSTIA!

*Encara no l’heu vist? És meravellosa, feu-ho aquí!

9.No seré jo qui ho digui però l’Èric Navarro estava DOBLEMENT nominat a Millor Guió. La circumstància l’ha convertit en víctima de múltiples -i merescudes- bromes entre els seus amics però voldria reivindicar la seva grandesa. La meva més sincera enhorabona, Èric. (Podeu felicitar-lo/trolejar-lo aquí!)

I ja que estic en plan monyes deixeu-me dir una última monyada: Ha estat un veritable plaer escriure Barcelona amb l’Èric i el Dani González. No sé com anirà això del futur però reso cada dia a la Virgen del Carmen per continuar treballant plegats. Plegats i amb l’equipàs que hi ha darrera i davant d’aquesta estupendíssima pel·lícula. De la Orden, tu moles.

10.

No em tingueu gaire en compte el post, va, que no tinc un Gaudí.

Eduard Sola

About Eduard Sola

He escrit varis llargmetratges com "Barcelona nit d'estiu", "...nit d'hivern" o "María (y los demás)". També alguna sèrie com "Quatre amics i mig", "Cites" o "Sé Quién Eres". Quan dic "com" no vull dir que he escrit pel·lis i sèries "similars a" sinó que realment he escrit aquestes coses. No fotem.