Adéu al cànon digital català

Share


“La taxa a les operadores de telecomunicacions va ser una iniciativa conjunta del sector, del govern i dels nostres representants polítics. Aquesta taxa es va aprovar al parlament sense cap vot en contra i s’ha estat aplicant durant dos anys i mig sense problemes”.

El passat 28 de juliol un grup de representants del sector audiovisual va protestar davant les portes del Parlament de Catalunya amb motiu de l’anul·lació del cànon digital català per part del Tribunal Constitucional. La sentència del Constitucional no ha estat una sorpresa. Tots sabíem que l’impost era una provocació que no agradaria a les empreses de telecomunicacions. Al final, però, ha estat el govern espanyol l’encarregat d’impugnar una llei que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya sense cap vot en contra.

Aquestes són les claus de l’impost anul·lat:

  • L’impost es va aprovar al Parlament de Catalunya sense cap vot en contra i amb l’abstenció només de PP i Ciutadans.
  • L’impost preveia el cobrament a les operadores d’internet de 25 cèntims per cada usuari que tingués la connexió a Catalunya.
  • L’impost va entrar en vigor l’any 2014 i des d’aleshores ha recaptat 33 milions d’euros.
  • Els diners recaptats s’han reinvertit en el sector audiovisual i digital català, especialment damnificat per la crisi econòmica i per l’estretor de mires d’alguns dels seus representants polítics.
  • L’impost no és una genialitat catalana, sinó que ja s’aplica en altres països europeus.
  • El govern espanyol, guiat per un ideal de justícia que ens vol igual a tots ens agradi o no, va presentar una demanda al TC contra la decisió del govern català. La raó principal: el cànon digital suposava una doble càrrega impositiva per a unes empreses que ja havien de fer front a l’IVA.
  • El TC decideix anul·lar l’impost amb el vot particular de 5 dels seus 12 membres que no creuen que hi hagi doble càrrega impositiva perquè es tracta de 2 impostos de naturalesa diferent.
  • La sentència del TC té caràcter retroactiu. Això vol dir que el govern català ha de tornar els 33 milions d’euros recaptats fins ara.

 

De moment la situació torna a ser crítica per l’audiovisual català i pel sector de la cultura en general, que ara mateix no té garantit un pressupost estable i suficient. El 2014, abans que la taxa fos d’aplicació, el pressupost per a producció de l’ICEC era d’uns 5 milions d’euros. L’any següent, el 2015, amb la taxa ja en vigor, va passar de 5 a uns 14 milions d’euros i amb l’aprovació dels últims pressupostos superava els 20 milions d’euros. Si l’any vinent no es prorroguen els pressupostos l’horitzó serà dramàtic. Les operadores d’internet en canvi, seguiran beneficiant-se dels continguts audiovisuals que suposen el 75% dels continguts legals i il·legals que es consumeixen a través d’internet.

Durant la protesta del passat divendres es va aprofitar per llegir una carta oberta als nostres representants polítics en què es demana, entre altres coses,  una nova llei que estableixi una taxa alternativa que permeti seguir finançant el sector. Esperem que aquesta demanada s’arribi a concretar i es trobi una via alternativa que ens permeti gaudir d’un sector audiovisual fort. Ara bé, també espero que si això passa es recuperin les ajudes al guió. Cosa que, amb o sense cànon, de moment no ha passat. I és que si volem revitalitzar l’audiovisual català i enfortir el sector a més de diners, cal saber com invertir-los.

#Noafluixem

#VolemAjudesAlGuio

Gemma Rodríguez

About Gemma Rodríguez

Guionista, dramaturga en crisi i activista cultural amb tendència a la dispersió. M’interessa el documental interactiu com a nou gènere audiovisual i les noves tecnologies com a motor de canvi social. Crec en el valor de la cultura i en que una societat ha de reivindicar els seus autors.