ALGUNES CONSIDERACIONS TARDANES RESPECTE ALS PREMIS DE CINE

Share

 

14828448091770

Enguany he anat als Premios Feroz, als Premis Gaudí i als Premios Goya. Us deixo a continuació sis apunts desordenats sobre aquests saraus que sempre fan il·lusió:

 

1.Sembla que a la gent en general (professionals o no del sector) li costa d’entendre que les acadèmies de cinema no són un varem objectiu de qualitat. Podrien ser-ho i -potser- haurien de ser-ho però no ho són. Tampoc l’Acadèmia de Hollywood. Els votants són els membres i entre els membres els criteris són diversos. En totes les acadèmies hi ha membres que voten la qualitat i tenen raó, n’hi ha que voten la qualitat i tenen un gust pèssim i n’hi ha que decididament donen el seu vot als seus amics. Això és així.

Aquest sistema fa que les nominacions facin destacar bones pel·lícules… però oblidin moltes altres bones pel·lícules, sovint, fins i tot, més bones encara.

D’aquest tema se n’ha parlat molt i se’n parla sempre i, malgrat tot, segueix sorprenent-nos. Si els acadèmics deixéssim de posar cara d’estupefacció i comencéssim (TOTS!) a oblidar els amics potser la cosa canviaria. Mentrestant ens queden les llistes d’oblidades:

http://www.fotogramas.es/Premios-Goya/2017/no-nominadas

http://www.eldiario.es/cultura/cine/nominaciones-Goya-olvidan-critica-creativo_0_590741321.html

 

2.Em sorprén que la llista de nominats pels premis Feroz sigui tan semblant a la de nominats pels premis Goya. Els primers són atorgats per la Asociación de Informadores Cinematográficos de España i els segons per l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Uns són crítics i periodistes i els altres professionals del cinema. Si tenim present el que comentava al punt 1… de debò ambdós entitats tenen el mateix criteri? No se suposa que els crítics i companyia haurien de valorar també les pel·lis oblidades pel múscul industrial? No ho sé.

En aquest post la LuciaRos es pregunta si, davant d’aquests Premis Feroz, ¿“el cine español necesita otros galardones que reconozcan al cine más pequeño y arriesgado, o, llamémosle: cine independiente”?:

https://www.blogdecine.com/reflexiones-de-cine/el-cine-espanol-que-no-veras-en-los-goya

 

3.Als Feroz es beu molt i als Goya es menja a tutiplén. Als Gaudí gaudeixes de la gala. Se m’entén, oi?

Tres altres apreciacions dignes de la premsa rosa guionil:

A.Als Goya hi ha una sala de nominats on teòricament van els nominats abans de la gala. Quan entres a la sala en qüestió et trobes que allà dins només hi ha els directors de curts, els nominats de perfil tècnic… On són el famoseo, el directors i els productors “importants”? Doncs a les festes pre-gala dels patrocinadors. Allà s’hi talla el bacallà. Allà donen pernil del bo. Pregunta: a quina sala creieu que hi ha els guionistes? Doncs no, els guionistes són convidats (pels seus amics, suposo, dubto que els patrocinadors tinguin cap mena d’interès en ells) a menjar pernil del bo.

B.La quantitat de whatsapps que vaig rebre amb pantallazos després de pujar a rebre el Gaudí va ser indecent. Els agraeixo tots des d’aquí. De veritat. Per molts va ser la constatació de que estic fent quelcom bé amb la meva vida. Això us ho faig saber perquè en paral·lel a la joia i l’alegria em va venir al cap una frase que tenia oblidada: “En això dels guions els èxits són públics i els fracassos són privats.” Res més a dir.

C.Els plats dels Feroz són de mentida. Et donen a menjar un pica-pica abans de la gala i t’asseuen a les taules. Les taules estan posades i fan força patxoca per càmera però el menjar és inexistent durant la gala. Quan acaba la gala hi ha una festa oficial “en el antiguo Pacha” però abans d’entrar hi ha una prèvia on es troba tota la jet-set de l’audiovisual espanyol: la pizzeria take away del davant de la discoteca. En aquesta ocasió no eren els directors i productors qui convidava a la “festa” sinó els guionistes, animals afamats per excel·lència. Resumint: A tots aquests merders val més anar berenat.

 

4.El més semblant a uns premis de guió que hi ha actualment a l’estat espanyol és el projecte 70 teclas. Un grup d’aficionats al guió i/o guionistes decideixen cada any quin guió volen publicar. Amb la inversió que fan paguen la impressió i el guió en qüestió acaba convertint-se en un bonic volum disponible a llibreries especialitzades. Aquest any han (hem!) editat “Tarde para la ira”, justament el guió que ha guanyat el Goya. Detall a tenir en compte.

 

5.Als Gaudí totes les pel·lícules nominades venien acompanyades d’uns crèdits on hi posava el nom del film, el seu director, la companyia productora I EL GUIONISTA que l’havia escrit*. Si això és així és gràcies a la insistència del GAC (Guionistes Associats de Catalunya) i la bona voluntat d’una acadèmia que té en estima els seus autors i es pren en serio una de les seves tasques primordials: Reivindicar-los.

Aquest apunt ja vaig fer-lo l’any passat però potser cal que ho recordem sovint. Hi ha altres acadèmies que tenen el mateix respecte. N’hi ha que, com la nord-americana, menyspreen el valor autoral fins al punt de no dir els noms de les persones nominades, només la pel·lícula. Tot és vàlid, òbviament, però aplaudeixo el model català.

*Permeteu-me que, malauradament, parli en masculí:

6.Els Gaudí van venir acompanyats d’un monogràfic editat per La Vanguardia sobre els mateixos premis i els seus finalistes. L’Acadèmia del Cinema Català va demanar una col·laboració al GAC i vaig ser un servidor qui va escriure les quatre ratlles convingudes. Són aquestes:

GUIONISTES DE CORRAL

El 42% dels guionistes catalans no arriben a guanyar 5.000€ en tot l’any. Només una cinquena part té un sou anual digne i si parlem de guionistes de cinema la precarietat es dispara. Aquestes dades haurien de preocupar a tota la indústria: Una cinematografia com la que aspirem a tenir pot permetre’s aquesta situació? Els mateixos guionistes nominats als IX Premis Gaudí són víctimes d’aquesta conjuntura. Els bons guions són la gallina dels ous d’or d’aquesta indústria però la pobra ponedora ara està famolenca i desplomada. Invertir en guió, pagar el desenvolupament de les idees i les històries, és apostar per un cinema de qualitat i, en conseqüència, competitiu. Hauria escrit David Koepp Jurassic Park si hagués hagut de combinar l’escriptura amb donar classes de cinc a nou? Hauria escrit Robert Bolt Lawrence d’Aràbia si hagués d’escriure quatre guions alhora per pagar el lloguer? Charlie Kaufman és pluriempleat? I més a prop, és possible un Truman sense el temps -pagat- que tenen en Gay i l’Aragay per fer-la? La resposta és NO. Cal que els agents implicats siguem conscients del que estem fent quan acceptem i articulem unes condicions de treball paupèrrimes. Empobrir el que ha de sustentar la indústria (les històries!) és una mala opció per tots. La professionalització dels professionals del guió és el primer pas per fer i tenir el cinema que tots volem.

Però no siguem pessimistes, que això són els Gaudí! Tot i les circumstàncies, estem d’enhorabona: el cinema català ens ha dut enguany excel·lents pel·lícules amb excel·lents guions darrere seu. Els nominats d’aquesta edició són una molt bona mostra de que les gallines, malgrat tot,  ponen bons ous, ben daurats i frescos. Si la rebel·lió a la granja s’anuncia, nosaltres, la secció avícola, estem a punt.

 

7.PD: Diuen que la nova versió del Fade In ja té opció compartida. Per fi pots escriure un guió a quatre mans (o sis o vint) sense moure’t de casa. Gràcies Dani per posar el Fade In a les nostres vides. Gràcies Kent per existir: “With Fade In’s collaboration capabilities, you can work on the same screenplay at the same time with multiple collaborators, no matter where they are in the world. Unlike other software that only allows one person to actually work on a document at a time, Fade In allows collaborators to work independently, with changes being reflected in all collaborators’ copies in real time.” Podeu baixar-vos el programa aquí.

Eduard Sola

About Eduard Sola

He escrit varis llargmetratges com "Barcelona nit d'estiu", "...nit d'hivern" o "María (y los demás)". També alguna sèrie com "Quatre amics i mig", "Cites" o "Sé Quién Eres". Quan dic "com" no vull dir que he escrit pel·lis i sèries "similars a" sinó que realment he escrit aquestes coses. No fotem.