COM VENDRE UN GUIÓ

Share

L’altre dia una amiga meva que treballa en una consultora, m’explicava que el producte que ella havia de vendre era complicat de col·locar perquè ascendia a uns 50.000 € cada paquet i com a molt aconseguia tancar dos contractes a l’any. La primera mala notícia que us haig de donar, a part que a diferència d’ella no cobrareu mentre intenteu vendre-ho, és que el nostre producte val entre mig i tres milions d’euros, i que serà el maldecap principal del teu client, és a dir, la productora, els pròxims dos anys pel cap baix. Això fa que els productors/es produeixin poc i s’ho pensin moltíssim abans d’embarcar-se en un projecte. El resultat és que vendre un guió és un miracle i si firmes un contracte a l’any et pots donar per molt satisfet.

La segona mala notícia és que jo no he venut cap guió i no crec que cap guionista de la meva generació ho hagi fet. Algun guionista veterà assegura que ell/ella en va arribar a vendre un l’any 1997. Però això és aigua passada. Els productors, que són animals que tenen més bon nas pels negocis que nosaltres, no van trigar a adonar-se que no els calia pagar la mercaderia per tal de disposar d’ella. Només l’havien de manllevar per un mòdic preu, la famosa opció. El que sí pot passar és que t’encarreguin escriure un guió i te’l paguin a plaços. Però avui en dia, en la nostra indústria, vendre un guió així tal qual, és a dir que te’n paguin 40.000 euros abans que es produeixi, doncs ja no existeix.  Però continua llegint; encara que jo no hagi venut cap guió, ho he intentat algunes vegades i fins i tot he aconseguit vendre idees la qual cosa s’ha traduït en un contracte on fins i tot hi hagut intercanvi de diners per fulls amb lletres. Així que aquest gran èxit em legitima per escriure el post, crec jo.

Hi ha diversos canals per intentar vendre guions, com la Black list o el Filmarkethub però del que vull parlar aquí és de les reunions cara a cara amb els productors, quan vas a vendre el teu guió en persona, que encara és la manera més habitual de tancar contractes. No hi ha cap fórmula i vas variant les conclusions a mesura que en vas fent però sí que podria parlar d’algunes coses que a mi personalment em fan sentir més còmode a l’hora d’encarar una reunió o un pitching (tot i que hi ha diferències entre aquests dos) i si hagués de fer un decàleg de com intentar vendre un guió a una productora seria el següent:

– INVESTIGA. Quin guió tens entre mans i a quina productora li podria interessar, segons el que ha fet. Si acaba de fer una mini sèrie medieval segurament no voldrà embarcar-se en una altra ara mateix. Sí normalment fa cinema independent no es veurà produint una comèdia boja i estripada. I no només el que fan sinó les persones que hi ha darrere. És una indústria petita on les productores representen persones, els productors/es tenen uns gustos, ells també tenen preferències i una mirada, una ideologia, una manera d’entendre el cinema. Amb quins creus que pots encaixar tu? Investiga també les cadenes, que són el seu client i indirectament el teu. Què busquen? Què estan fent? Què els hi funciona? Què tenen sobre la taula? No et repeteixis perquè tindràs poques oportunitats.

– PREPARAT LA REUNIÓ però no t’ho aprenguis de memòria. Identifica els punts forts del teu projecte, què és el que més et fa trempar d’ell, perquè creus que és genial i s’ha de fer. Ja sabem que aquest és un ofici de convèncer els altres i encomanar-los la seguretat, construeix-la. Així com els pitchings són breus i sí que t’ho has d’aprendre de memòria, aquestes reunions són més flexibles i el teu discurs també ho ha de ser, ha de respirar i fluir amb naturalitat.

– EXPOSA AMB ENTUSIASME PERÒ NO ET PASSIS. Si tens clar les coses bones del projecte i t’apassiona ja es notarà i està bé que t’embalis una mica perquè estem venent art, no sabates. Però crec que no cal ser vehement. Escolta el teu interlocutor i deixa’l parlar i que t’expliqui com ho veu. No diguis que el guió és l’hòstia, demostra-ho. Pren-te bé les crítiques potser són una oportunitat i els hi pots donar la volta, sense negar els problemes.

– PARLA COM UN GUIONISTA. No em refereixo al fet que citis a Mckee ni res d’això. Em refereixo que, està bé que coneguis la indústria, que siguis conscient del pressupost de la teva peli o com es podria finançar, però aquest no és el teu camp. I si surt a la conversa, endavant, digues el que penses. Però el 80% de la teva exposició s’ha de centrar en la història, els personatges, el tema, l’originalitat, l’univers, etc. i no el que valen les coses, remarcant que és una peli barata o cara, que podria fer-ho tal actor i que llavors ja assegureu molta taquilla, etc. Això deixa-ho per ells. Tu vens màgia, no números. A no ser que et postulis com a productor executiu del projecte, però fins i tot així tot comença per una bona història i aquesta és la teva feina.

– TINGUES CLAR QUE ÉS UN WIN WIN. No li estàs demanant cap favor. Tu tens un projecte, si els hi encaixa genial (evidentment tot no es resolt en una sola reunió) i si no, no passa res. De fet és el més probable i tot i que tu has de fer el possible perquè s’hi interessin si no ho fan no pots pensar que has perdut la gran oportunitat de la teva vida. És com anar a lligar, no vagis a la desesperada perquè és pitjor. Ningú vol gent desesperada.

– TRANQUILITZA’T. Intenta prendre-t’ho com si li expliquessis el teu projecte a un amic, en un bar. La teva feina és genial. Vendre una història que t’encanta és una experiència positiva i ells estan allà per escoltar-te perquè si no no t’haurien donat hora per una reunió. Disfruta! És normal estar una mica nerviós però has de relativitzar.

– FORMALITAT INFORMAL. Està bé arribar puntual, ser rigorós i professional però no és una multinacional ni vens paquets financers, no ens enganyem és una indústria més bohèmia, amb poques jerarquies (excepte en rodatge) no és una entrevista de feina, pots riure, podeu prendre un cafè, pots parlar-li de tu a tu sense por.

– NO PARLIS DE DINERS. De moment. Però deixa clar que si els interessa, no és de franc i tampoc en tenen l’exclusivitat sinó que tu estàs movent el projecte. Hi ha gent que es marca farols en aquest sentit. Jo evito tots els trucs de venedor barat però la veritat és que mouràs el guió. Si insisteixen digues un número alt. Si els interessa ja te’l baixaran, això no serà un impediment.

– NO VAGIS AL GIMNÀS. Ja coneixeu la imatge que tothom té del guionista: intel·lectual, taciturn, vestit fosc, amb ulleres de pasta...Compra-te’n unes encara que no tinguis graduació. No descuidis el teu aspecte però tampoc el cuidis en excés; se suposa que estàs més preocupat per les idees que per les calories. Ells esperen trobar-se amb el proper TrumboKauffmanSorkin o Dunham. No aniràs mai a la catifa vermella, no faràs entrevistes així que si tenen davant un rara avis que li encaixi amb la imatge tòpica de guionista millor.

– I PER ÚLTIM; SI ETS DONA, NO ET POSIS ESCOT. Zoe Barnes de House of Cards pensa que és un recurs cutre però efectiu… Potser per obtenir informació d’un polític però no per vendre guions. Vols que el teu interlocutor, sigui dona o home, estigui pendent de les teves paraules…de res més.

I sobretot gaudeix, parlant del teu projecte, d’altres pel·lícules, del que es fa aquí i allà, de les últimes sèries que has vist, del sector, etc. etc. En les reunions és un tema que sempre surt i a més denota que coneixes el teu món i estàs al dia. Bona sort!!!

Mireia Llinàs

About Mireia Llinàs

Inusual guionista de cine i TV que no és alcohòlica i es socialitza força sovint. Això sí, menja pizza davant de l'ordinador. Ha escrit en series com Ventdelpla, Kubala Moreno i Manchon. I pel·lícules; Sólo Química.S'ha atrevit amb una novel·la; Els enemics silenciosos. Story editor i analista exigent que no li agrada trobar-se frases com "abrimos plano" en un guió.

2 comments on “COM VENDRE UN GUIÓ

    1. Que bé, aquesta era la intenció! Jo no sóc cap experta però explico les conclusions a les que he arribat aquests anys d’esforços, que ja porto 10 dedicant-me a això. Que soni la flauta és difícil, el marge per fer projectes que ells no encarreguin directament és estret però existeix. De totes maneres aquesta professió és una professió de “venta” constant. Els productors ho fan a les cadenes i aquests als inversors, els directors li venen la història als actors i a l’equip tècnic, després l’ha de vendre la gent de màrqueting i publicitat i els actors l’han de vendre als mitjans que l’han de “vendre” al públic. Així que s’ha de practicar. A més és una venta molt més sofisticada que qualsevol altra, amb paràmetres diferents.

Comments are closed.