COSES QUE HEM APRÈS EN EL IV ENCUENTRO DE GUIONISTAS

Share

logoIV-Encuentro-e1442487316986-300x127Per MIREIA LLINÀS i TONI CAMA

El IV Encuentro de Guionistas va tenir lloc divendres i dissabte amb èxit d’assistència. Es va quedar gent en llista d’espera. Després d’aquesta trobada intensiva de guionistes podem fer dues coses.

Una. Quedar-nos amb el bon ambient, les coneixences que hi hàgim fet i la sensació de no estar sols.

Dos. Extreure’n les reflexions que ens acompanyin el temps (dos anys, previsiblement) que trigarem a assistir al V Encuentro.

I aquestes són algunes de les nostres conclusions.

El guionista ha de buscar aliats

Una vegada i una altra, vam sentir les experiències dels guionistes de sèries o pel·lícules d’èxit que es basaven en la col·laboració: guionista amb guionista, guionista amb director i guionista amb productor. Com abans s’impliquin en el projecte, més cohesionat i menys patirà les conseqüències d’aquelles forces ocultes (o no tan ocultes) que el voldran transformar a darrera hora.

En aquest sentit va ser molt reveladora la ponència de Jorge Guerricoechevarría, un dels guionistes que més treballa en cinema ( o potser dels pocs que viu del cinema còmodament) que ha firmat més d’una vintena de llargmetratges com Celda 211, La comunidad, El Niño, Mi gran noche etc. Assegurava que el binomi director-guionista és molt poderós i que les cadenes i productores valoren i respecten aquesta força, i que en tot l’entramat que suposa fer una pel·lícula i la inseguretat i incertesa en què ens movem hi hagi dues persones, les dues autores, que saben el que volen i el que es fan (o ho facin veure) i marquin una direcció és una cosa que inspira molta confiança.

Hi ha vida més enllà dels 70 minuts

La tendència imposada per les cadenes espanyoles, i que els guionistes hem acabat acceptant com una llei immutable, segons la qual no hi poden haver series setmanals de 50 o sitcoms de 25 és dificilíssima de canviar, però no impossible. Tenim el mercat internacional a favor, i més d’un exemple. En l’ultima ponència, on van intervenir dos productors gallecs, Alfonso Blanco i Pepe Coira, van explicar el seu projecte, una sèrie de 50 minuts que havien venut, això sí, a l’estranger i que només el sol fet de tenir un producte de 50 minuts ja havia fet que els rebessin gent de AMC o HBO als mercats, encara que només fos 3 minuts.

El tema neteja, brilla i dóna esplendor

Darrere l’argument, els personatges, el to i el gènere, s’amaga la part més intangible, però potser la més important d’una pel·lícula: el tema. De vegades no és el primer que descobreix un guionista, però és el que li dóna coherència i fins i tot, ajuda a arreglar-lo quan no funciona. En van parlar extensament en la taula entorn la pel·lícula La Isla Mínima, que moderava una de les autores d’aquest article, on el seu guionista va manifestar com la pel·lícula va ressorgir d’un calaix fosc quan els seus autors van trobar el tema de què volien parlar. L’analista de guions, Ana Sanz- Magallón també va posar èmfasi en aquest aspecte imprescindible de les bones històries.

El guió és realitat

De fet, els programes de ficció que fan servir guions segurament són minoria, comparats amb altres gèneres. I narrar la realitat és tan elaborat com narrar la ficció: ens ho van explicar guionistes de documental, de reality, d’humor, de reportatges, d’entrevistes. Per altra banda, dins la ficció, és més difícil narrar la realitat.

Nacho Faerna, Carlos López i Azucena Rodríguez, guionistes bregats en sèries i mini sèries, tant actuals com històriques, van remarcar la dificultat per explicar històries reals i/o amb rerefons polític. Encara no hem aconseguit una desconnexió entre Estat i cine o TV. Les cadenes pensen que si el cineasta es posiciona o és massa crític perdran una part del públic. Que encara no hi hagi la maduresa democràtica o cultural que sí han adquirit altres països d’Europa, és un llast de difícil solució.

Flexibilitat d’estructura

Dos programes tan allunyats com El Ministerio del Tiempo o Salvados basen part del seu èxit en la flexibilitat de crear una escaleta diferent a cada episodi. L’espectador no és ximple i vol que li donin una cosa diferent cada cop. Per això a Salvados un dia és un cara a cara amb Ribera i Iglesias i un altre porten a Junqueras a una familia andalusa. S’ha de jugar, ser creatiu i sorprendre.

No treballar sense cobrar

Que tens un projecte i el vols cremar ràpidament sense obtenir-ne res a canvi? Guarda el bidó de benzina i el llumí, i en comptes d’això, cedeix-lo gratis a una productora perquè el mogui. Quin interès té una productora a vendre un projectes que no li han costat res, si potser en té d’altres pels quals ha pagat uns diners i té una data de caducitat? Aquest era el consell de l’advocat Tomás Rosón en la sessió que va presentar Sergio Barrejón. També molts d’altres suggeriments, sempre entorn d’allò que no havíem d’haver signat.

Malgrat la precarietat, cal seguir endavant

És important que es vagin movent els projectes i els guions circulin, i que els guionistes i productors es coneguin. Dues iniciatives en aquest sentit es van donar a conèixer aquests dos dies. L’una de pagament, el Filmarket Hub, i l’altra, la Llista Courier, gairebé a punt i que ha estat ideada per EDAV (Escriptors de l’Audiovisual Valencians) i amb la col·laboració de GAC.

* * *

El Comitè de continguts de l'Encuentro. D'esquerra a dreta: Rodolf Giner (membre de guió.cat), Joan Grau, Ana Hormaetxea i Henrique Rivadulla Corcón
El Comitè de continguts de l’Encuentro. D’esquerra a dreta: Rodolf Giner (membre de guió.cat), Joan Grau, Ana Hormaetxea i Henrique Rivadulla Corcón

Naturalment, això no és ni la punta del gran iceberg que va ser aquest IV Encuentro. És impossible concentrar una cosa que ja està concentrada. Van ser dos dies intensos. I quan parlem d’intensos parlem de 12h seguides de conferències, de 10h a 20h o a les 22:30 el primer dia, si incloem la xerrada a l’Institut Francès de Thomas Bidegain, el convidat d’honor. Una marató que només aguantes si t’apassiona la teva feina com és el nostre cas, els dels guionistes.

L’ambient d’aquest any estava dominat per l’optimisme, malgrat la falta de regulació del nostre ofici, per l’amor a la professió, per una mirada a l’exterior i la necessitat d’obrir-nos fora de les nostres fronteres. Unes jornades on tots hem après i amb una heterogeneïtat de convidats molt positiva i que ens recorda que darrera de cada programa, sèrie o pel·lícula que veiem i que gaudim hi ha uns professionals increïbles esllomant-se per fer-ho possible.

Toni Cama i Mireia Llinàs

Mireia Llinàs

About Mireia Llinàs

Inusual guionista de cine i TV que no és alcohòlica i es socialitza força sovint. Això sí, menja pizza davant de l'ordinador. Ha escrit en series com Ventdelpla, Kubala Moreno i Manchon. I pel·lícules; Sólo Química.S'ha atrevit amb una novel·la; Els enemics silenciosos. Story editor i analista exigent que no li agrada trobar-se frases com "abrimos plano" en un guió.

One thought on “COSES QUE HEM APRÈS EN EL IV ENCUENTRO DE GUIONISTAS

Comments are closed.