De dramaturgs i guionistes o de quan l’amor és fer-se

Share

Després de dedicar el meu darrer post a defensar la sèrie danesa Borgen com una de les millors sèries dramàtiques dels darrers anys, avui torno a Dinamarca per tractar un tema ben diferent: el de les associacions de guionistes on (ves per on) no només hi ha guionistes.

dramatiker1

Us presento la Danske Dramatikere o el que és el mateix l’associació de dramaturgs i guionistes danesa. Si no parleu la llengua de Kierkegaard us podeu estalviar anar a la seva pàgina web perquè no tenen una versió en anglès. La Danske Dramatikere va néixer el 1906 gràcies a la iniciativa de la dramaturga Emma Gad, més coneguda pels seus tractats sobre com comportar-se a taula que per la seva lluita feminista.

EmmaGad

Photo: Polfoto Nordic’s Writers Guild

L’associació neix amb la idea de representar els dramaturgs i negociar els seus contractes. A canvi, els dramaturgs cedien una part dels diners de l’operació. Era per tant una associació únicament de gent de teatre i així es va mantenir fins a la irrupció del món audiovisual. Avui dia, pràcticament la meitat dels seus més de 300 associats són guionistes, el que representa la majoria dels professionals del país. Que com ho sé si no parlo danès? Doncs gràcies a una enquesta que Toni Cama, guionista i soci del GAC va fer entre els seus col·legues europeus mentre era el representant de FAGA (Fòrum d’Associacions de guionistes audiovisuals) a la FSE (Federation of Screenwriters in Europe). La idea era esbrinar fins a quin punt era viable acollir a guionistes i dramaturgs sota un mateix sostre associatiu sense esdevenir el “camarot” dels germans Marx.

GermansMarx

La Danske Dramatikere no és l’única associació a Europa que aplega escriptors provinents del cinema, la TV, la ràdio i el teatre. La resta de països nòrdics: Finlàndia (Finlands Dramatikerförbund rf.), Islàndia (Leikskáldafélag Íslands), Noruega (Norske Dramatikeres Forbund) i Suècia (Sveriges Dramatikerförbund); i la Writers Guild of Ireland són altres exemples d’associacions mixtes.
IrishGuild

En les seves respostes totes les associacions valoren molt positivament el fet d’incloure guionistes i dramaturgs o el que els irlandesos anomenen writers for performance per diferenciar-los dels writers for publication. Els principals beneficis es resumeixen en una paraula: força. Força per aconseguir millor finançament, força per donar a conèixer el col·lectiu, força per intentar millorar les polítiques europees i força per internacionalitzar les carreres professionals d’uns i altres.
Totes les associacions reconeixen les diferències entre tots dos col·lectius i els reptes que això implica a l’hora de decidir quins serveis ha de prestar l’associació. Sense voler caure en el tòpic, de l’enquesta es desprèn que la gent de teatre té menys capacitat per organitzar-se i està més disposada a acceptar condicions de treball precàries, tanmateix el prestigi social dels dramaturgs és major i aconsegueixen millors contractes (els contractes que els dramaturgs signen amb les productores limiten molt la cessió de drets, al contrari del que sol passar amb els guionistes).
Alguns dels serveis que ofereixen als seus socis són compartits i d’altres són específics de cada col·lectiu. Pel que fa als serveis els dramaturgs estarien més interessats en la creació de premis, l’aspecte col·laboratiu, la formació, la projecció internacional o l’accés a la informació que en els contractes o la negociació col·lectiva.

Les diferents associacions coincideixen a dir que tots els socis paguen la mateixa quota i tenen accés als mateixos serveis i que a l’hora de gestionar el finançament s’intenta satisfer els interessos d’uns i altres. Amb aquest plantejament l’associació sueca ha aconseguit arribar als 675 socis i actualment amb molt poques excepcions tots els dramaturgs del país en formen part.

SwedishGuildFont: Writers Guild of Sweden

Em direu, i amb raó, que parlo d’associacions que són una minoria a Europa i que representen països petits i experiències limitades. Us podria contestar que són també algunes de les associacions més antigues d’Europa i de les que més èxit han tingut. També és cert que qualsevol article és intencionat i reflecteix l’opinió de la seva autora i jo abans d’escriure guions escrivia obres de teatre.

Quan vaig començar a treballar a l’equip de guió d’una sèrie catalana no deia mai que fos guionista. No ho deia entre altres coses perquè no sabia res de guió i el que havia estudiat poc o res tenia a veure amb el món de l’audiovisual. Però secretament hi havia una altra raó, per damunt de tot jo era una artista i allò d’escriure per la tele, què voleu que us digui? Era una altra cosa. Ha plogut molt des d’aleshores i poc o res, algunes coses he après. El que no ha canviat és la contínua arribada de dramaturgs al món del guió. La raó en molts casos és òbvia, en aquest país es pot comptar amb els dits d’una mà el nombre de dramaturgs que viuen només d’escriure pel teatre. La immensa majoria tenen altres oficis. L’altra és històrica i es remunta als inicis de TV3 i a l’afany de professionalització dels escriptors que fa que molts es passin a la tele. Sigui com sigui guionistes i dramaturgs han aconseguit treballar junts durant anys i ignorar-se mútuament.

Els dramaturgs tendeixen a veure en les seves obres de teatre l’autèntica tasca creativa, la que els defineix com a autors. Els guionistes recelen en molts casos d’uns professionals que veuen com a intrusos, sense base teòrica i que es mouen entre el caos i la falta de disciplina. La veritat però és que uns i altres s’assemblen més del que voldrien i tindrien més força si treballessin junts en aquelles esferes que comparteixen, en lloc de mirar-se de lluny amb reprovació.

De raons no ens en falten:

  • Cada cop és més difícil trobar un equip de guionistes on no treballi un dramaturg i de fet molts dels referents de la televisió catalana van ser creats per gent que venia del món del teatre.
  • El llarg camí que ha de recórrer un guió per veure la llum i la probabilitat (incrementada per la crisi i les polítiques governamentals) que no ho faci mai, fa que cada cop més guionistes es decideixin a provar amb el teatre on potser no faran un sou però com a mínim veuran la seva obra representada.
  • Els artistes també mengen i molts ho fan gràcies al guió. Això els converteix en beneficiaris de qualsevol millora en les condicions de treball dels guionistes, un col·lectiu del qual (sí) també formen part.
  • Els dramaturgs gaudeixen d’un reconeixement social que no tenen la majoria dels guionistes. Els dramaturgs són reconeguts pel públic com a autors de les seves obres, no es concep una roda de premsa sense la seva presència, són entrevistats i assumeixen el seu protagonisme i la visibilitat que comporta la seva feina sense manies.
  • D’altra banda els guionistes han pogut professionalitzar-se més ràpidament, coneixen els seus drets i esperen una retribució justa per la seva feina. Els dramaturgs podrien beneficiar-se de la capacitat que han tingut els guionistes d’organitzar-se i lluitar conjuntament per millorar les seves condicions laborals.

Potser no cal que dramaturgs i guionistes comparteixin la mateixa associació, de fet a Europa són majoria els països on la cosa no funciona així. Però en tot cas valdria la pena que uns i altres trobessin la manera de col·laborar. Som un país petit. Dinamarca, Islàndia i Irlanda també ho són. El nombre d’escriptors que poden aspirar a viure del seu ofici a casa nostra és limitat i cada cop es fa més evident que sense projecció internacional no ens en sortirem. En aquesta important tasca crec sincerament que uns i altres hauríem d’anar units.

A partir del mes de setembre la Barcelona Playwrights, una associació de dramaturgs acabada de constituir, s’instal·larà al pis de dalt de les actuals oficines del GAC. Si com diuen “l’amor és fer-se” potser aquest sigui l’inici d’una llarga amistat.

 

Gemma Rodríguez

About Gemma Rodríguez

Guionista, dramaturga en crisi i activista cultural amb tendència a la dispersió. M’interessa el documental interactiu com a nou gènere audiovisual i les noves tecnologies com a motor de canvi social. Crec en el valor de la cultura i en que una societat ha de reivindicar els seus autors.