DEBAT: Serveixen per res les escoles de guió?

Share

Tallers, cursos, màsters, carreres senceres. Està clar que per escriure guió, a més de talent cal una tècnica  que s’aprèn. Però aquest aprenentatge, no el pot fer cadascú un pel seu compte? Hi ha carretades de literatura sobre com escriure un bon guió. Hi ha webs per parar un tren. Tothom pot accedir a un ordinador i paper i, avui més que mai, té centenars de pel·lícules, curts i sèries a disposició.

Tinc un màster de guió i un curs de guió cinematogràfic en una coneguda escola especialitzada… Hi vaig aprendre coses? Sí. Però hi vaig aprendre alguna cosa que no hauria après pel meu compte. Sincerament, no ho puc assegurar.

Serveixen doncs d’alguna cosa les escoles de guió, a part d’aportar més guionistes aturats al mercat laboral i donar una mica de feina a d’altres guionistes aturats? Què en penseu?

Toni Cama

About Toni Cama

Guionista tot terreny en TV. S'ha entretingut fent entreteniment, ha xalat com un nen escrivint per a programes infantils, s'ha format treballant en documental, s'ha promocionat creant publicitat, ha somniat fent ficció i ha rigut escrivint gags. Gèneres preferits: el misteri, la ciència ficció, el fantàstic i és clar... la comèdia.

7 comments on “DEBAT: Serveixen per res les escoles de guió?

  1. Jo crec que sí que serveixen perquè coneixes gent, treballes en grups, tens el feed back d’un professor, un professional que te mes experiència que tu, t’obliguen a fer exercicis, a escriure guions amb terminis, a vegades es important aquest imperatiu sobretot quan ets jove. Coses que per internet o llegint llibres no tens. A més a diferència de la literatura on és més intuitiu i desde l’escola que escrivim redaccions i aprenem a plasmar amb paraules el que pensem, l’audiovisual te el seu llenguatge i si que t’han d’ensenyar un mínim de com s’escriu en imatges i què és un guió, la delimitació de les escenes, escriure només el que es pot veure en pantalla etc. Evidentment no surts d’una escola sent guionista però tens una base. Com tot a la vida no és imprescindible però si positiu, és un ofici i es pot aprendre, també, en part, fent classes.

  2. Com a estudiant de l’assignatura de guió a la UOC, estic segura que serveix i a més vull estar-ho! (la Uoc val una pasta!)
    La base sempre és important, a més a més de l’experiència i la intuició, vaja, com en tot!!
    Per exemple, a un nivell super baix: jo fins avui no sabia com era exactament un guió clàssic de ficció o una mini trama o una antitrama…encara que ja m’imaginava que David Lynch molt endreçat no era!. Ei, que acabo de començar! Si de cas al final del semestre torno a expressar la meva opinió al respecte.

  3. I tant Cris fas molt bé de formar-te fent classes…Jo crec que el coneixament no està de més encara que després tota aquesta terminologia no la utilitzis però la vas integrant…És com la pintura, cadascú te el seu estil però està bé que tots hagin après a dibuixar, jo crec que aquesta base es nota, es nta qui ha fet un gargot perquè ha volgut i qui l’ha fet perquè no en té ni idea de fer res més…Amb el guió passa una cosa semblant.

  4. 100% sí!! Jo era un caos amb potes… “Que bé que escrius…”, “tens un do…” Però incapàç d’acabar res del que començava…. El màster em va servir per estructurar, per fer-me adonar que, un cop més, la tècnica et salva quan l’inspiració t’abandona… Era un màster molt pràctic amb uns professors meravellosos que em van fer escriure com una boja… També em van ajudar de cara al món laboral… Sens dubte, primer va la tècnica, i després la resta!

  5. Gràcies per compartir les experiéncies! Està clar que una formació pot ajudar. Jo reconec que el màster de guió em va posar les coses a lloc, quan no sabia res de res. No tinc tan clar que sigui imprescindible per a tothom. Coneixeu d’algun guionista que no hagi après guió en una escola o universitat?

  6. Jo no ho tinc gaire clar. I parlo amb coneixement de causa, ja que he estudiat guió a la carrera, he estudiat guió fora i he fet algun curs a una escola de guió. Ah, i sóc professor de guió.
    Quan dic que no ho tinc clar el que vull dir és que, més que les escoles, el que crec que serveix a un estudiant és trobar algú que l’inspiri, algú amb qui comparteixi una certa sensibilitat creativa.
    Tots portem integrats uns coneixements d’estructura, d’explicar les coses de forma interessant o de buscar personatges complexos i el més difícil és trobar la manera de canalitzar-ho. Potser hi ha gent a qui la tècnica l’ha ajudat. A mi el que m’ha ajudat ha sigut conèixer a professionals amb qui compartia punt de vista. Per tant, si un professor t’inspira, una escola serà on aprendràs, però si no… el que t’aportarà ho pots trobar als llibres (o a les pelis).
    Fins i tot aquells que no m’han inspirat m’han reafirmat en la meva forma d’escriure.
    M’ha quedat un comentari en defensa dels professors. Irònicament els professors els trobem a les escoles.

  7. ¿Què fa aprendre i què no? Gran pregunta, qui sap. El mateix llibre que pot servir a uns, pot no fer-ho per altres. Amb els cursos igual. La principal diferència entre un i altre mètode, per mi, es troba en el factor humà, però inclús aquest hi ha a qui li agrada i a qui li estorba.
    En tot cas, crec que ni els llibres ni els cursos serveixen de res si no hi posem la pràctica individual, el picar teclat, l’embrutar-se els dits de tinta, les nits sense dormir i els dies oblidant-se de menjar. És un procés tan individual com néixer, has de passar tu, pel canal de part, la resta són ajudes a les que et pots agafar, que per això estàn.
    En el meu procés, he tingut professors de tota mena mentre he pogut pagar-los i també he llegit els llibres que m’ha semblat en cada moment. Ni compto la d’hores emprades en pensar, pensar, pensar, témer al teclat, evitar-lo, malaïr la puta manía d’escriure, posar-me finalment a fer-ho, evitar la temptació de suicidar-me al veure en què quedaven les meves sempre maravelloses idees un cop plasmades al paper, i les hores, també, de festa per celebrar que per dolent que fós, contra tot pronòstic havia acabat un guió, un llibre, un escrit, un relat…
    Al final, responent a la pregunta, crec que el que serveix és la voluntat de millorar i la humilitat per saber que, de qualsevol font, inclús de la menys recomanable, un artista pot treure quelcom per explorar. Com deia no sé quin savi (n’hi ha gairabé tants com cursos de guió): “És la mateixa pluja la que als descampats fan créixer bardisses i, als jardins, flors”.
    Salutacions i gràcies per el debat

Comments are closed.