DOCUMENTALS INTERACTIUS I MÉS AL DOCS BARCELONA

Share

DocsBCN

Aquest diumenge s’acomiadava una nova edició del Docs Barcelona i ja van dinou. Aquesta edició ha estat marcada per l’èxit de públic, amb llargues cues, sales plenes i entrades esgotades en vàries sessions. Segons sembla, per primera vegada s’ha sobrepassat la xifra màgica dels 10.000 espectadors el que suposa un 30% d’increment respecte a anys anteriors. Una gran notícia pels amants dels documentals.

Un any més el Festival acollia l’InterDocsBarcelona, un marc de trobada professional dedicat a la reflexió, comprensió, divulgació, creació, finançament i exhibició del documental interactiu. Aquest any, cal dir-ho, amb menys audiència però amb propostes igualment interessants. Aquí us en deixo algunes:

Emilie Bessard, Commissioning Editor d’interactius de la cadena ARTE (França) va presentar Do not Track un documental interactiu (o més aviat, una sèrie d’interactius) sobre la manca de privacitat a la web. Un conte pervers sobre grans multinacionals que compren i venen les nostres dades que després utilitzen per impactar a la resta dels “consumidors”. El documental és obra d’un grup de periodistes que han rastrejat la web i han monitorat els qui ens supervisen, oferint-nos un relat inquietant sobre la nostra relació amb la tecnologia. Do not Track ofereix a més una experiència personalitzada sempre que estiguis disposat a lliurar les teves dades i contestar algunes preguntes (una cosa que fem cada dia a Internet gairebé sense adonar-nos). El documental que consta de set episodis publicats entre el 14 d’abril i el 15 de juny del 2015, ha rebut més d’1.365.000 visites d’usuaris de quatre països diferents amb una mitjana de permanència de més de sis minuts.
DoNotTrack

Una altra proposta és “Nos chers paradis”, un projecte col·laboratiu sobre el canvi climàtic en què es demanava a la gent que enviessin petits vídeos casolans sobre el seu “racó al món”, explicant de quina manera es veuria amenaçat pel canvi climàtic. Es van rebre més de 1.000 vídeos provinents de 49 països i en diverses llengües. Els vídeos es van editar i van passar a formar part d’un documental lineal, que la cadena Arte va passar al desembre de 2015 i que es va erigir en un testimoni col·lectiu d’Europa sobre la necessitat de protegir el planeta. Per desgràcia, el documental ja no està disponible a la web.
Californium és un joc interactiu on el jugador assumeix el paper d’un escriptor en hores baixes, Elvin Green, a qui la seva dona i el seu editor acaben de deixar plantat el mateix dia. L’univers creatiu en el qual es mouen els jugadors recrea l’ambient de la Califòrnia dels anys 60 i és un tribut a la vida i l’obra del gran escriptor americà Philip K. Dick ( “Do Androids Dream of Electric Sheep?”, O el que és el mateix el llibre que va donar lloc a Blade Runner). Californium forma part d’un projecte transmèdia sobre l’autor que inclou un documental per a TV, The Worlds of Philip K. Dick.

Californium

Offshore: an interactive experiment on extreme oil, creat per Brenda Longfellow i Mike Robbins és un documental interactiu sobre l’impacte de l’activitat de les plataformes petrolieres i les conseqüències a curt i llarg termini d’una economia basada en el petroli. Els seus creadors van passar un any recopilant informació i gravant entrevistes a les víctimes d’accidents com el que va causar una desena de morts en una plataforma de BP al Golf de Mèxic. Sabent que cap empresa petroliera els donaria permís per gravar a les seves instal·lacions van decidir crear una plataforma virtual per on es mou l’usuari per anar espigolant els elements que conformen la història i que dibuixen un escenari inquietant i fosc i un futur poc esperançador.

offshore_intro
Mujeres en venta és un projecte argentí transmèdia, dirigit per Fernando Irigaray i amb guió d’Anahí Lovato i el mateix Irigaray que aborda el problema del tràfic de dones a l’Argentina. El projecte inclou accions performatives que intenten conscienciar la ciutadania sobre la realitat del tràfic per a fins sexuals i la cosificació de la dona. També disposa d’un mapa interactiu georeferenciat de dones desaparegudes que permet afegir nous registres si es disposa de nova informació. El projecte el completen un còmic, una sèrie fotogràfica, un programa de TV i un documental interactiu. El projecte ha rebut nombrosos premis des que es va estrenar però sobretot ha aconseguit un gran impacte social en diversos països d’Amèrica llatina.
En clau local Ferran Clavell va presentar els documentals interactius guanyadors de la primera convocatòria que va llançar la CCMA fa un parell d’anys. A més del documental Amb Títol de Neus Ballús que ja es va presentar l’any passat, es va donar a conèixer “Diaris de presó”, d’Intropia Media, un projecte interactiu sobre el món penitenciari per a joves a Catalunya; “La trucada”, d’Inicia Films, sobre l’experiència interactiva en relació amb els trasplantaments d’òrgans”; Orgull de Baix “, d’Al Pati Produccions, que va presentar un webdoc associat a un documental televisiu sobre la comarca del Baix Llobregat; ” Sexe, maraques i chihuahues”, de Minimal Films, un interactiu basat en la vida i l’univers creatiu del músic Xavier Cugat; i, “Sexis”, de Setmàgic Audiovisual, un projecte interactiu i divulgatiu sobre els adolescents i la sexualitat.
Sonita i a A syrian Love Story

Aquests són a grans trets els projectes que es van presentar a l’Interdocs d’enguany. Però no vull acabar el post sense comentar dos documentals lineals que es van presentar durant el Docs Barcelona i que encara estan disponibles a Filmin: Sonita de la directora iraniana Rokhsareh Ghaemmaghami i A syrian love story del britànic Sean McAllister.

Sonita

Sonita és la història d’una jove afganesa que va entrar a l’Iran sense papers i que somia a arribar a ser una cantant de rap famosa. Per aconseguir-ho haurà d’enfrontar-se a una societat on les dones són venudes al millor postor i Sonita ja té preu: 9.000 $ (la quantitat que està disposat a pagar per ella el seu futur marit). El principal actiu del documental és la mateixa Sonita: el fervor i l’energia que semblen moure-la en tot moment, la seva determinació i al mateix temps la ingenuïtat que ens recorda que encara que no ho sembli encara és una nena. La cineasta Rokhsareh Ghaemmaghami aconsegueix dibuixar un complex entramat de relacions humanes per on desfilen a més de Sonita, les seves companyes d’escola, la directora, la seva mare i fins i tot la mateixa cineasta. Perquè un dels valors del documental és la creixent implicació de la directora en la realitat que intenta transmetre i que finalment la porta a interferir en la vida de Sonita. És reveladora en aquest sentit la conversa entre la directora de l’escola i la cineasta on fins i tot el tècnic de so acaba dient la seva. A més la directora pren la decisió d’excloure els homes de la cinta. Així deixa fora la violència i les paraules altisonants, el que no vol dir que les escenes no reflecteixin la cruesa de la situació (brillant la conversa entre la mestra de Sonita i la seva mare que vol endur-se-la a l’Afganistan per casar-la i aconseguir així els diners).
ASyrianLoveStory

I si Sonita és gairebé un conte de fades, A Syrian Love Story és la cara B. Una història d’amor entre adults, una família que es trenca al fil de la guerra a Síria, una cançó de somnis trencats, de desesperança, de decepció on es barreja el personal i el polític, la família i el país, l’amor i la traïció. El cineasta Sean McAllister aconsegueix una cinta emotiva, honesta i d’enorme cruesa. McAllister va conèixer Amer i Raghda el 2009 i va trigar cinc anys a rodar la pel·lícula el que ens permet seguir l’evolució de la família durant aquest període i al mateix temps resseguir la història del conflicte sirià, des de l’esclat de la primavera àrab, fins a la guerra civil, passant per l’exili de milers de persones. McAllister aconsegueix una obra intimista, un retrat honest i emotiu d’un matrimoni marcat per la violència d’un país sencer. McAllister aconsegueix narrar una història d’amor entre un home i una dona sense perdre de vista una altra història d’amor: la que sent la parella pel seu país (Syria) i que acabarà decidint el destí de la seva família.

Tots dos documentals estan disponibles a Filmin fins al 8 de juny. No digueu que no us vam avisar.

 

Gemma Rodríguez

About Gemma Rodríguez

Guionista, dramaturga en crisi i activista cultural amb tendència a la dispersió. M’interessa el documental interactiu com a nou gènere audiovisual i les noves tecnologies com a motor de canvi social. Crec en el valor de la cultura i en que una societat ha de reivindicar els seus autors.