Documentals per a canviar el món

Share

És possible canviar el món a partir dels documentals? Al Docs Barcelona http://www.docsbarcelona.com/  ens va mostrar que com a mínim és possible intentar-ho. La denúncia social, l’activisme, el canvi social i la reflexió van ser les protagonistes d’aquest festival.

El món canvia i els documentals també. L’Interdocs Barcelona de dimecres al matí, ens va mostrar que el documental segueix sent una potent arma de denúncia,  que la xarxa ens permet experimentar cada cop més i crear una potent interacció amb l’usuari i que aquesta pot esdevenir fins i tot font de cohesió social. Però anem a pams.  Aquests són alguns dels exemples d’interactius que se’ns van mostrar dimecres.

Priya’s Shakti

Molts recordareu la brutal violació que va patir a la Índia  Amanat, una jove estudiant de medicina de 23 anys a la que sis homes van primer colpejar amb una barra de ferro i després violar a l’autobús. Amanat moria pocs dies després. La indignació que  va provocar aquell cas i la necessitat de canviar certes conductes és  el que va motivar Ram Devinieni a fer alguna cosa al respecte. I d’aquí surt el projecte d’storytelling  Priya’s Shakti  un llibre de realitat augmentada on es vol donar veu a les dones índies i des d’on s’intenta combatre l’estigma social de la violació. Perquè encara que sembli increïble és així, algunes d’aquestes dones a banda de patir brutals agressions són estigmatitzades. Elles i les seves famílies.

El 2013 hi va haver a l’Índia 34.000 denúncies per violació, però tan sols el 21 per cent d’aquestes es va resoldre amb una sentència de condemna.

Per combatre aquesta situació Deviniani es refugia en la mitologia i crea un déu Pavi que es contrari a les violacions i una nova súper heroïna la Priya’s Schakti una supervivent d’aquest crim.  El còmic està dirigit a nois i noies d’entre 8 i 14 anys i ha estat guardonat amb el premi Gender Equality de Nacions Unides Women.

www.priyashakti.com/yashakti.com/

Entre les accions que s’han fet per a complementar aquest documental es fan murals per tot el territori dibuixats per nens i també tallers a les escoles.

Però si molts teniu present a l’Amanat, potser no teniu tant present la història d’un treballador francès de France Telecom que es va immolar a l’aparcament de l’empresa a Bordeus el 2011 . Obligat als 60 anys al desplaçament forçós i a vendre’s la casa, aquest pare  de quatre fills va ser un suïcidi més en una empresa on del 2008 al 2011 n’hi va haver 60. Aquest és el tema que denúncia de

Burn Out

 

 

Un web doc del que no se n’han fet ressò molts mitjans francesos, que volien evitar l’escàndol i tapar així una realitat incòmoda.

Com incòmoda i diferent entre sí és la realitat a ambdós costat de la frontera que ens planteja  el documental interactiu d’ Arte

Gaza Sderot

http://gaza-sderot.arte.tv/en/about

Un documental que ens mostra les diferències entre dos ciutats, en dos països, només separats per 3 quilòmetres.  80 dies a ambdues parts del territori, en  fragments de 2 minuts, on els 6 protagonistes de cada bàndol ens fan partícips  de les seva  quotidianeïtat. Un documental que ens permet reflexionar sobre el desconeixement de l’altre, encara que sigui el nostre veí.

I si desconeixem el veí, sovint tampoc recordem que tenim coses a prop en desús que poden ser útils per als altres. D’aquesta idea i de la necessitat surt la campanya/ documental de Chanel 4

Don’t stop the music

Una campanya viral que ens mostra que el canvi és possible si ens ho proposem  i que amb l’empatia es poden revertir situacions adverses.

En aquest cas el documental mostra el seguiment a la crida del pianista James Rhodes  d’obtenir per als seus alumnes i per a les escoles públiques angleses instruments en desús.

http://www.channel4.com/programmes/dont-stop-the-music

El resultat d’aquesta altruista campanya va ser la recollida de més de 700 instruments per a 2000 escoles.

 

I parlant de resultats, potser no van ser els esperats però és innegable el valor de denúncia del documental

La llista Falciani

 

Hervé Falciani

Si hi havia un documental esperat dimecres era el d’aquesta famosa llista, que a més inaugurava el festival amb la presència del seu protagonista. Un documental amb guió i direcció de Ben Lewis i produït per Polar Star Films i Gebrueder Beetz Filmproduktion.

Un film necessari per entendre el costat fosc del l’entramat financer europeu, per comprovar la ineficàcia – a vegades sembla que fins i tot volguda- del seu sistema judicial i la poca disposició política per posar fre a unes pràctiques clarament il·legals i amorals.

Un documental que bascula entre el dret a la privacitat d’uns comptes tot i seva procedència  fraudulenta i el deure de denunciar activitats delictives. A partir d’aquí el seu protagonista Falciani és considerat  per a alguns un heroi i per d’altres un traïdor que mai acaba de desvetllar les seves vertaderes motivacions.

Un documental per a indignar-se,  tot i el to gèlid i fred del film, dels seus protagonistes i del seu llarg metratge.

 

Però no voldria abandonar aquest post sense recomanar-vos dos potents documentals que hem pogut disfrutat al Docs aquest cap de setmana.

La mirada del Silenci

Pot una persona aguantar la mirada als assassins del seu germà? Pot un escoltar el relat de la barbàrie i mantenir-se serè? La mirada del silenci ens mostra que si, però això no vol dir que mentre mira no se li escapin les llàgrimes.

Llàgrimes d’incomprensió davant l’horror, la barbàrie, la impunitat més absoluta. Llàgrimes d’aquell que mira als ulls i demana responsabilitats i tan sols obté excuses.

Joshua Oppenheimer fa un pas més enllà de la ja aclamada The Act of Killing. No es queda amb els seus protagonistes sinó que els confronta amb una de les seves víctimes. Algú que els mira directament per demanar-los els perquès  i conèixer de primera veu si n’estan penedits. Una pel·lícula valenta i necessària, que va ser guardonada amb el Premi del Públic, el premi Amnistia Internacional i una menció especial del Jurat del Docs.

L’altra que heu de buscar els que no hagueu vist és

Virunga

Una pel·lícula trepidant que  denúncia els obscurs interessos de l’empresa anglesa SOCO i la seva connivència amb la guerrilla per a explotar els recursos naturals del Parc Natural de Virunga al Congo. Un parc que és  patrimoni universal i on viuen els darrers goril·les de muntanya . Un documental protagonitzat per un cuidador de goril·les orfes, un ecologista belga i una jove periodista francesa que es jugaran la vida per defensar els seus ideals i la biodiversitat del planeta.

 

 

 

Txell Llorens

About Txell Llorens

Sóc guionista, periodista, coolhunter i llicenciada en Dret. M'agraden la ficció i els documentals. Les històries. Les petites i les grans, les d'aquí i les d'allà.