DOCUMENTAR-SE

Share

Cada dia estem més acostumats a parlar des de la immediatesa i des del titular. Els 140 caràcters no ajuden a aprofundir en allò que s’explica ni a ser concrets en els detalls.

Quan parlem de guions, o millor dit, quan els escrivim, se’ns demana fer un esforç en la línia oposada. Abans fins i tot d’escriure una frase és important pensar les coses, aprofundir en elles i viatjar per descobrir on ens porten. Un cop tenim un destí cal tornar a fer tot el camí buscant alguna cosa que converteixi cada pas dramàtic en un pas honest i interessant a parts iguals. Es tracta simplement d’explicar bé les coses, o el que és el mateix: quan s’escriu un guió cal saber molt bé de què es parla.

Aquest és un post per parlar de la importància de fer una bona documentació durant el procés de creació d’una història.

Quan un guionista sap del que parla, coneix el món de la seva història i coneix els personatges que la viuen és capaç d’oferir moments que s’allunyen dels tòpics  o d’allò que la gent creu que sap sobre les coses i, en conseqüència, és capaç d’oferir moments interessants per l’espectador.

Es tracta de fer la prova del cotó: si una escena és tal com la gent que no coneix el tema creu que serà… és que no està ben documentada. El guionista ha de fer l’exercici de netejar el pòsit que deixa el clixé i anar a buscar allò original que s’amaga a sota.

Ara explicaré com ho faig jo: primer penso la peli en general, imaginant com pot el personatge arribar on m’interessaria arribar (sense trair el seu camí). Després intento descobrir si el personatge arribaria a aquest punt a través de les seves decisions. Si la resposta és no, m’adapto al personatge. Si la resposta és sí, refaig el camí parant a cada etapa, passant pels llocs on passa. Aquí és on comença la documentació exhaustiva.

Com he dit abans, per explicar bé les coses s’han de conèixer al detall. Jo sempre passo pels llocs per on passa el personatge, parlo amb la gent amb qui parla el personatge i intento descobrir tot allò que l’envolta. És a dir, m’interessa més rodejar el personatge de veritat que trobar una persona que sigui el personatge (la gent no sempre diu la veritat o és plenament conscient de la situació per la que passa, per això no és prioritari per mi parlar amb algú que podria ser el protagonista). Crec que si la realitat delimita els moviments del personatge, aquest no tindrà més remei que trobar el seu espai dins aquest marc de veritat.

Per fer la recerca només es necessita tenir els ulls i les orelles ben obertes per detectar tot allò que sigui aplicable a les escenes que s’han pensat i una llibreteta per prendre algun apunt concret d’allò que cal recordar. I pel que fa a les preguntes, sempre és interessant deixar que el teu interlocutor comenci explicant de forma general com funciona el seu món per, a poc a poc, anar incidint en aspectes que tinguin a veure amb els detalls que conformen la teva història. No sóc gaire partidari de buscar informació per Internet o de llegir llibres (potser en un estadi molt inicial pot ser útil). Quan es tracta de documentar, sempre prefereixo el factor humà.

Es diu que “la realitat supera la ficció”. La ficció hauria d’igualar-se a la realitat, l’única diferència és que la realitat no s’ha d’explicar (la realitat és veritat, no necessita motius), però la ficció sí i per això és imprescindible estar ben documentat.

Un bon guionista ha de poder detectar les oportunitats que li ofereix la realitat per construir una ficció que ens descobreixi un nou món dins la realitat que coneixem. Cal estar molt atent a tot allò que passa durant el procés de documentació d’un guió, ja que qualsevol cosa pot amagar una escena plena d’emoció (no confondre amb les històries que la gent explica quan diu: lo meu sí que és per fer una pel·lícula. Normalment no és de pel·lícula, simplement s’han muntat ells una pel·lícula al cap). Recomano deixar-se endur per la realitat i deixar que el guió s’adapti a ella, no al revés. La dramatúrgia d’allò que s’escriu canvia i en surt beneficiada.

Un exemple de peli molt ben documentada: “Saul fia/Son of Saul”. Acostumats com estem a les recreacions cinematogràfiques de l’holocaust que aporten una visió genèrica del tema, aquesta ens introdueix al cor d’un camp de concentració i acosta a l’espectador a través del protagonista una sensació de l’horror (salvant totes les distàncies, clar) semblant a la que es devia viure allà. El film, a partir d’una premissa molt senzilla, esprem de forma interessant cada detall que conformava l’estada als camps de concentració.

Crec que seria interessant poder descobrir altres formes de treballar la documentació per aprofundir una mica més en el tema. Us convido a debatre en els comentaris.

Acabo tirant d’una altra màxima del guió: escriure no és reescriure. Escriure és documentar-se.

Marçal Cebrian

About Marçal Cebrian

Guionista i analista de guió format a l'ESCAC i a la EICTV cubana. Com a guionista ha fet pràcticament de tot: ficció, documentals, animació, curts i llargs i ha estrenat al cinema i a televisió. També ha treballat d'analista i lector de guió. És un bon partit.