El guió en el documental interactiu o perquè un ornitorinc pot ser una bona mascota

Share

Ariadna és un documental interactiu en el que he treballat com a guionista i co-directora. Aquest post va d’algunes de les coses que crec que he après sobre un gènere, si es pot qualificar així, que continua sent una gran incògnita per molta gent.

A-screenshots--00

Un interactiu no és la versió barata d’un documental tradicional. És important remarcar-ho perquè hi ha certa tendència a creure que si fas un webdoc és perquè no has aconseguit els diners per fer un documental com cal. En realitat el pressupost d’un webdoc pot excedir i molt el d’un documental tradicional. Alguns exemples: Prison Valley, un webdoc sobre el sistema penitenciari als Estats Units amb gran èxit d’audiència va costar 235.000 euros (dels quals 60.000 van anar a parar als seus autors). Gaza/Sderot, sobre la vida dels habitants de Gaza i de Sderot a Israel, va costar 216.000 euros. Hollow, sobre una petita comunitat rural de West Virginia va costar 130.000 dòlars; Alma, una història sobre la violència a Guatemala, 550.000 euros; Fort McMoney sobre la industria del petroli, prop de 800.000; etc[i]. Per tant, si t’estàs plantejant fer un webdoc no hauria de ser per abaratir els costos de producció.

Gaza Fort

Per què fer un documental interactiu? Per la mateixa raó que fas un documental tradicional o escrius una sèrie de ficció. Perquè la història que tens el cap s’explica millor a través del format i el llenguatge propi, en aquest cas, del documental interactiu. És a dir, si entenem per documental interactiu un documental basat en la interactivitat i el contingut multimèdia i pensat per ser difós a través de la web, les preguntes que t’hauries de fer abans de decidir-te per aquest format tenen a veure precisament amb aquests tres conceptes: multimèdia, interactivitat i web.

Com ajuda a la meva història el multimèdia? El webdoc és idoni per explicar històries que precisen de múltiples mitjans d’expressió: text, imatges, fotografia, animació, so. En el cas d’Ariadna la història que volíem explicar era la dels autors i autores que van protagonitzar la història de la literatura catalana durant els anys de la dictadura franquista. És a dir, poetes, novel·listes, cantautors, dramaturgues, guionistes… Per tant, si volíem explicar bé la seva historia era important poder utilitzar text, so, imatges, vídeo.

Escriu amb moderació. Quan t’adones del ventall d’opcions que t’ofereix el webdoc corres el risc d’embogir i acabar convertint-lo en una “ensaladilla” russa de difícil digestió. Has de pensar que cada peça de material que afegeixes és una peça més d’informació i una experiència sensorial diferent i que l’ésser humà té els seus límits sobretot en l’era d’internet on la nostra capacitat de concentració és inversament proporcional als guanys d’Apple o Amazon.

Linealitat v Itineraris. En un documental tradicional la història té un principi, un nus i un desenllaç. És la manera com l’autor l’ha volgut endreçar i encara que mentalment ens podem flipar tant com vulguem la història és la que és i l’orde no es pot subvertir. En el webdoc l’existència de diferents itineraris implica que l’audiència pot decidir quin camí vol seguir i és de preveure que no tothom escollirà igual. Això no vol dir que renunciem a proposar un ordre i per tant una visió autoral sinó que aquesta probablement residirà en l’arquitectura sobre la qual bastirem l’interactiu.

De guionista a arquitecte. Un cop tens clara la història que vols explicar i perquè ho fas, t’hauries de preguntar quina és la teva audiència i què vols que faci. D’això dependrà el disseny de l’arquitectura del documental. L’arquitectura inclou les diferents peces que conformen el documental i el format en que es presenten (entrevistes, document audiovisual, documents de text, fotografies, arxius sonors…) però també les relacions que s’estableixen entre elles i la manera com esperes que la teva audiència interactuï amb el documental.

Mapa de continguts d’Ariadna:

índice

Formes narratives. Sota el concepte de documental interactiu trobem propostes amb formes narratives diverses. Algunes es basen en una narració lineal amb un nivell d’interactivitat baix que permet bàsicament moure’s per la pantalla o escollir la veu que parla. És el cas d’Alma o Le grand incendie.

Alma3

Altres mantenen una narració lineal però amb la possibilitat d’aturar-la per explorar altres continguts. És el cas de Last Hijack o Prison Valley.

Prison_ValleyLast-Hijack3-1024x590

Aquesta també és la forma narrativa que vam escollir per Ariadna on l’audiència pot escollir veure sense interrupcions els 20 minuts que dura la narració principal o bé aturar-la cada cop que a la pantalla apareix una finestra que anuncia un nou contingut. La narració principal tracta d’oferir una visió general del context. Les finestres emergents, en canvi, menen a dos tipus de continguts: entrevistes amb experts, si es vol aprofundir en un aspecte concret mencionat a la narració principal; i fitxes de text, on podem llegir una obra escrita durant els anys a que fa referència la narració principal.

A-screenshots--03A-screenshots--06

Un altre forma narrativa possible és la que de bon principi presenta un univers de continguts entre els que l’audiència haurà de navegar per trobar el que busca. Es el cas de At Home i Bear71.AthomeBear71

 

 

 

 

 

Aquesta opció incrementa la interactivitat i multiplica les possibilitats de manera que l’experiència de cada persona serà molt diferent, però també corres el risc d’atabalar el personal si ets massa exigent amb el que esperes que faci. Una altra opció és plantejar cruïlles, de manera que per avançar l’audiència ha d’escollir entre dues opcions o més. És el cas de Rapporteur de crise i Amb títol de Neus Ballús.

Rapporteur-de-criseAmbtitol

Qualsevol d’aquestes formes narratives és vàlida i al mateix temps qualsevol d’elles pot ser un error si no serveix a la finalitat de la història que estem explicant. ALMA perdria tota la seva força si fragmentéssim el discurs, Out My Window seria inabastable i perdria tota la seva bellesa amb una narració lineal i Amb títol no tindria gaire interès si no interpel·lés la seva audiència, confrontant la seva experiència personal amb la dels personatges que apareixen al documental.

I la interactivitat? Les normes d’interacció també s’han d’adequar a la història. Per exemple, hi ha documentals que no et deixen avançar si primer no fas alguna cosa, o no pots accedir a segons quins continguts si no has completat un deteAriadnarminat recorregut. Aquest tipus d’interacció pot funcionar per motivar l’audiència, o per limitar l’accés a determinats continguts. Però posar pals a les rodes a l’audiència també té riscos i pot provocar que ens abandoni si no està prou motivada. A Ariadna vam optar per afavorir tant com fos possible l’accés a qualsevol contingut del documental, de forma ràpida i flexible per tal de garantir la seva funció pedagògica.

Web. El documental interactiu és un producte dissenyat per distribuir-se a través de la web. Això té pros i contres. El principal avantatge és que abarateix la distribució i que potencialment podries arribar a gent de tot el món. El problema és que també podria ser que no arribessis a ningú. Perquè això no passi és important que dediquis un temps a pensar en la teva audiència. Fer-te un mapa mental de la teva audiència és important perquè et pot ajudar a dissenyar els canals a través dels quals hi arribaràs. En el cas d’Ariadna ens interessaven els adolescents. Els adolescents estan principalment en dos llocs: davant d’una pantalla o a classe. Per tant vam dissenyar un webdoc que es pogués fer servir a l’institut. Decidir quina era la nostra audiència principal va tenir implicacions en la història que explicàvem i com la explicàvem. Per arribar als adolescents necessitàvem arribar primer als seus mestres i per tant no podíem fer servir un determinat llenguatge que només fos atractiu pels més jovesTarget. D’altra banda, si volíem entrar a les aules necessitàvem el suport d’Ensenyament i per tant els continguts s’havien d’adaptar al currículum acadèmic. Decisions com aquestes han ajudat moltíssim a la distribució del documental. El Departament d’ensenyament va validar el contingut del documental i el va incloure a la seva xarxa de recursos (XTEC) que utilitzen cada dia milers de mestres. Això ens va permetre superar les 5.000 visites en pocs dies.

Mapa d’audiències d’Ariadna (L.Piaggio)

Escriu com un periodista. L’audiència d’un webdoc és molt impacient. Alguns dels webdocs més reeixits han aconseguit retenir la seva audiència una mitjana de 8 a 10 minuts. Per tant a l’hora d’escriure la teva història no deixis el més important pel final perquè pocs hi arribaran. Escriu com un periodista, busca un bon titular i serveix tota la informació rellevant al principi, després busca la manera d’atrapar la teva audiència perquè vulguin saber-ne més. Una altra dada a tenir en compte és que l’audiència d’un webdoc s’hi està poca estona però és reincident. A Ariadna el 30% dels visitants és gent que hi torna. Per tant quan organitzis la teva història tingués en compte aquesta dada. A Ariadna les entrevistes amb experts duren de mitjana 4 minuts. I la narració principal tot i tenir una durada de 20 minuts està subdividida en blocs de 2 o 3 minuts.

La teva audiència és imprevisible. Un cop tinguis dissenyada l’arquitectura del documental i previstos els diferents itineraris pensa que sempre hi haurà algú que farà alguna cosa inesperada. A Ariadna vam rebre un missatge molt entusiasta d’una persona que havia visitat el nostre webdoc i n’havia quedat meravellada. La nostra sorpresa va ser descobrir que aquesta persona havia accedit a tots els continguts del web a través de la pestanya Índex del Menú, és a dir que no havia vist la narració principal, ni la línia de temps, ni les finestres emergents, ni res de res. Simplement havia seguit el seu propi camí. Conclusió, intenta que entrin per on entrin i facin el que facin els teus visitant tinguin una experiència satisfactòria i FES EL BOTÓ DEL PLAY BEN GROS.

L’ornitorinc. Fa dos anys aconseguir finançament audiovisual per a un documental interactiu era com presentar-se a un concurs de mascotes amb un ornitorinc. Ariadna va ser possible gràcies a l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, i a la suma de SGAE, el PEN Català i TV3. Aleshores, la ILC va ser la única institució que va entendre que un ornitorinc pot ser una mascota excel·lent. Avui, per sort, les coses han canviat, ara TV3 té la seva pròpia convocatòria de documentals interactius i l’ICEC també n’ha tret una línea de subvencions. Així que si t’estàs plantejant posar en marxa un projecte interactiu t’aconsello que et miris aquest enllaç sobre finançament digital.

Tot això ho he aprés gràcies a la Laura Piaggio i el Marcelo Dematei, que amb la seva productora porten anys dedicats a la comunicació audiovisual i el disseny i que no han parat de recollir premis en els principals festivals del món sense que a casa hagin tingut el reconeixement que mereixen. Però això donaria per un altre post sobre meritocràcia i clientelisme en el sector audiovisual català que excedeix els límits d’aquest blog.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL MÓN DELS INTERACTIUS:

http://www.docsbarcelona.com/text.php?id=151&edicion=2014

https://www.upf.edu/hipertextnet/numero-9/documental-multimedia.html

http://www.interactivedocumentary.net/about/me/

 

[i] És cert que hi ha webdocs més barats. De fet es calcula que el pressupost que precisa un webdoc és de 60.000 euros. Ariadna en va costar més de 40.000.

Gemma Rodríguez

About Gemma Rodríguez

Guionista, dramaturga en crisi i activista cultural amb tendència a la dispersió. M’interessa el documental interactiu com a nou gènere audiovisual i les noves tecnologies com a motor de canvi social. Crec en el valor de la cultura i en que una societat ha de reivindicar els seus autors.