“El Ramon de les Olives” o com escriure una sèrie… i fer-la

Share

Era un matí, una tarda o un vespre, és difícil de saber quan estàs a l’atur, quan el Yago i jo vam decidir aparcar els projectes de sèries de gran format per pensar una estona en una websèrie. No és que fóssim uns grans amants del gènere. Més aviat, en coneixíem poques de websèries. “Malviviendo”,“Pop Ràpid” i “Lavida.es” havien obert un camí encara massa curt i en volíem explorar les possibilitats.  Per què? Perquè era possible. Per fer realitat “El Ramon de les Olives” no necessitàvem aconseguir una reunió impossible amb alguna gran productora ni preparar un fabulós pitching. Només calia voler fer-ho, i alguna cosa més.

fotoramons

Una cosa estava clara, havia de ser barata. Més que barata, gratis, i amb aquesta romàntica premissa vam començar a pensar la websèrie. Seria còmica, o ho intentaríem, perquè els dos som fanàtics de l’humor, i seria una paròdia del pop català perquè… ens encanta el pop català.

La idea era simple: crear un grup de música fals que compilés tots els estereotips de les bandes del moment. Si tenia tres personatges millor que quatre, per allò de la premissa número u, i si podiem convèncer a algun amic del mundillo per fer un cameo a cada capítol doncs més que millor. La idea era narrar sense pietat les desventures d’aquesta mena d’Ed Woods de la música indie barcelonina. I dit, i escrit. Però no fet.

Entre que els dos ja havíem, per fi!, trobat feina i que treure temps per rodar una websèrie no semblava una prioritat ho vam anar deixant i deixant. Fins que un dia, en una xerrada informal amb algú d’una productora, ens va animar a portar-la a terme, prometent-nos ajuda de tota mena i suport incondicional. Engrescats per la mostra de confiança vam decidir arrancar el projecte, invertint-hi els pocs estalvis que teníem i convençuts que ens ajudarien a donar-li sortida. No va ser així. La productora en qüestió va baixar ràpidament del barco, i ja era massa tard per plegar veles, així que vam tirar endavant pel nostre compte.

El primer pas per tal que aquells guions es convertissin en alguna cosa amb cara i ulls era precisament trobar la cara i els ulls. I vam trucar al Biel. No el coneixíem de res però sabíem que havia de ser ell, i que per ell havíem escrit el personatge del Ricard. El Biel, que no s’espanta fàcilment amb pressupostos que només cobreixen el càtering i gràcies, va acceptar l’oferta, insuflant vida al projecte i deixant-nos sense opcions, ho havíem de fer sí o sí. Al cap de poc vam contactar amb el Roger i el Pau, qui creiem que encaixaven en els dos altres rols i no ens vam equivocar.

FOTO02 FOTO03

La que havia de ser una websèrie d’estiu ha acabat sent una d’hivern, un retard que sol acompanyar els projectes fets en hores lliures. I una història que se’ns va acudir per temptejar el terreny de la ficció a internet ha acabat tenint més volada que totes les idees de sèries tradicionals que hem escrit i que, de moment, estan ben guardades en un disc dur.

Amb molt més esforç del que ens podíem imaginar i amb els nostres diners com a única font de finançament hem aconseguit rodar una temporada de 6 capítols i un videoclip, que per nosaltres ja és molt. I és que és molt. Tota la gent que ha participat en el projecte, que no són gaires però valen per mil, han dedicat hores de son a tirar endavant aquesta websèrie, amb l’amistat com a motor i l’esperança d’un bon resultat com a única contrapartida. Però no es pot seguir així.

FOTO04 FOTO06

No sabem quin camí li espera a “El Ramon de les olives”. Sí que sabem què passaria si hi hagués un capítol 7, fins i tot un capítol 20, però no podem seguir aprofitant-nos de la generositat de l’equip. I no volem. Hem demostrat el que sabem fer sense mitjans, sense suport i fent sempre de la necessitat virtut, però ara volem fer-ho bé. No calen grans pressupostos, doncs “El Ramon de les Olives” és intrínsecament econòmica, però cal que algú hi aposti. Perquè necessitem sentir que la nostra feina té un valor  i que el nostre esforç està emparat per alguna cosa més que la nostra fe en el projecte. Perquè creiem que la sèrie pot interessar a patrocinadors i mitjans, ja que té un target molt concret. I perquè li vam prometre a l’equip que només seguiríem si teníem les condicions per fer-ho. Les ganes són imprescindibles, però ara també necessitem recursos.

Carmen Marfà Vives

About Carmen Marfà Vives

Guionista, dramaturga i directora d’obres de petit format: websèries, microteatres, curtmetratges. La llarga durada m’espanta, potser perquè treballo a la televisió a temps complet. Sóc la meitat creativa de “El Ramon de les olives”, juntament amb Yago Alonso.

One thought on ““El Ramon de les Olives” o com escriure una sèrie… i fer-la

Comments are closed.