“EN ELS CURTS HI HA POC TEMPS I S’HA D’ANAR A L’ESSÈNCIA” Entrevista a Pere Altimira i Juanjo Giménez guionistes i director de Timecode

Share

Pere Altimira i Juanjo Giménez, els guionistes de Timecode, el curt que ha arribat als Oscars, es troben ara mateix a Hollywood vivint el somni de molts cineastes. Fa anys que col·laboren junts, concretament han escrit tres curtmetratges més i sembla que Timecode és la culminació  de tots aquests anys de treball.

timecode3

Pregunta de rigor em sap greu. D’on va sorgir la idea de Timecode? Com va començar tot? Com ho vau treballar conjuntament? Vaja, al final són tres…

Juanjo: El punt de partida de Timecode va ser triple, com la pregunta: un curt amb dança (no una videodança), una història mostrada a través de la multipantalla d’un circuit tancat de tv, i una anècdota que em  va passar anys enrere, quan treballava en una multinacional: a estones mortes, escrivia coses per mi, i les guardava a l’ordinador de l’empresa. Un dia, una companya va trobar els meus escrits i va fer el contrari del que fa Lali amb el secret de Nico…

Us podíeu imaginar arribar als Oscars? Com ho viviu?

Juanjo i Pere: Ni als Oscars, ni guanyar la Palma d’or de Cannes, ni el Goya, ni els Gaudí, ni els prop de 70 premis que acumula el curt… Tot i que amb curts anteriors també hem guanyat força premis, el que està passant amb Timecode supera, de llarg, totes les espectatives. I com ho vivim? Doncs gaudint-ho i patint-ho. És evident que el que estem vivint és dificil que es repeteixi.

timecode
Quin creieu que és, si n’hi ha algun, el secret per fer un bon curtmetratge? I perquè un curtmetratge tingui èxit? Els festivals en reben mils.

J i P: Ni idea. Suposem que hi ha un component elevat de sort: que el vegi la persona adeqüada en el moment adeqüat. En el nostre cas, Cannes ens ha aplanat el camí.

Quina diferència essencial creieu que hi ha o ha de tenir un guió de curtmetratge versus un de llargmetratge?

Durada apart, creiem que no n’hi ha massa: una bona idea ben explicada és l’únic que compta. La resta és tècnica, no?

Coneixem poc els personatges de Timecode, només sabem que treballen en un parking i que troben una passió comuna que comparteixen i amb la que maten les hores d’avorriment. És important que els curtmetratges no intentin abarcar masses coses, que es centrin en una situació concreta?

P: El que importa al nostre curt és què passa, no a qui li passa. Són dos vigilants de seguretat com podrien ser dos empleats d’uns grans magatzems, o el Juanjo i la noia que va destapar la seva afició secreta. En els curts, hi ha poc temps, i s’ha d’anar a l’essència. No obstant, nosaltres ho sabíem tot de Luna i Diego: les seves vides fora de la feina, els seus anhels, les seves frustracions…

Què és, en la vostra opinió, el més important que un guionista ha de tenir en compte a l’hora d’afrontar el guió d’un curtmetratge? És important tenir la gran idea? Que hi hagi un gir? Que sigui original? Que la història es pugui explicar en 10 minuts però que contingui alguna veritat?

P: Nosaltres creiem que la idea és el principal. No tant que sigui bona, com que nosaltres ens hi trobem a gust treballant-la, desenvolupant-la. Més en el cas del Juanjo, que després la dirigeix, la munta i la defensa.

timecode2
Creieu que seria interessant que el curtmetratge tingui una vida més comercial, entrés a les sales de cinema (i no només a les alternatives ni en cicles de curtmetratges) es passessin per televisió i la població ho comencés a consumir com a altres productes com les series o els llargmetratges o creieu possible?

J: En el cas de Timecode, aquest divendres es passarà per TV3 en prime time, cosa més que inusual. Pel que fa a cinemes, a nosaltres ensencantava anar a veure una peli i que ens passessin un curt abans. No sabem per  què es va deixar de fer. Tristament, a dia d’avui, per veure curts s’ha d’anar als festivals.

 

Mireia Llinàs

About Mireia Llinàs

Inusual guionista de cine i TV que no és alcohòlica i es socialitza força sovint. Això sí, menja pizza davant de l'ordinador. Ha escrit en series com Ventdelpla, Kubala Moreno i Manchon. I pel·lícules; Sólo Química.S'ha atrevit amb una novel·la; Els enemics silenciosos. Story editor i analista exigent que no li agrada trobar-se frases com "abrimos plano" en un guió.