Entrevista a Coral Cruz; El temps és el teu millor crític

Share

Entrevisto a la Coral Cruz, al Federal Cafè del Carrer Parlament. La majoria ja sabeu qui és, story editor per excel·lència, s’ha dedicat a la docència en diferents Màsters i al Grau de Comunicació de la Facultat Blanquerna. Llicenciada en Periodisme va estudiar Guió a la ECAM de Madrid i va ser la responsable de Canal Plus Guiones on n’era la seleccionadora i directora de Desenvolupament. A càrrec del CDA durant els anys que va estar obert, va assessorar més de cent guions. Autora del llibre “Imágenes narradas. Cómo hacer visible lo invisible en un guión de cine” ha deixat la seva petjada en més d’una dotzena de films remarcables com La teta asustada i No llores vuela, de Claudia Llosa, El elegido de Antonio Chavarrías, 10.000km de Carles Marquès o Pa negre de Agustí Villaronga. Com a guionista te dues pel·lícules per estrenar Incerta Glòria l’adaptació d’una de les grans obres de la literatura catalana i Morir de Fernando Franco. Una persona que desborda intel·ligència i humanitat i que em va agradar molt conèixer.

Es pot aprendre a escriure un guió excel·lent?

Es pot aprendre a escriure un bon guió. Per escriure un guió excel·lent s’ha de tenir alguna cosa més que tècnica, diga-li un talent especial, intuïció, instint…Però sí que crec que escriure és una activitat que s’ha d’aprendre i a més l’única manera d’aprendre és escrivint…I el teu guió número 7 és molt millor que el número 1, sempre.

Aquella màxima de la primera versió a vegades és més fresca i tanta reescriptura malmet el projecte no va amb tu doncs?

No estic gaire d’acord amb això. Jo crec que escriure és reescriure. Una primera versió no surt d’una manera màgica ni tot pot funcionar. I si funciona és que potser no has acabat d’explorar totes les possibilitats, és possible que allà hi hagi una peli millor que encara no has vist. Funciona a un nivell molt bàsic, potser. En les reescriptures és quan acabes d’entrar en la teva història. Tampoc crec que s’hagi de sobreescriure. També hi ha molt grapeig dels guions. Una primera potser és més bona si les següents s’han realitzat responent necessitats alienes a la història, necessitats de producció o si s’hi fica un director que no acaba d’entendre la història…Al final allò és un Frankenstein que intenta acontentar a tothom i ningú acaba content.

Això que la següent versió sempre és millor fa una mica de por… Quan pots saber quan un guió està llest?

És difícil perquè necessites temps i distància. A vegades estem esgotats després d’escriure, hem fet una marató i volem pensar que ja està bé. I espanta quan tornes a agafar el guió i penses, com podia deixar-ho així? Per això és tan important el feed back. Ja no et dic d’un story editor que tenir-lo és un luxe sinó del director, productors… És molt difícil tenir un domini de tota la història i veure-ho des de fora. I quan no tens aquesta gent el temps és el teu feedback i el teu crític. Per començar perquè tu no ets la mateixa que fa dues setmanes, alguna cosa ha passat pel mig, segur. Estàs en un altre estat d’ànim, t’ho mires d’una altra manera i dius ostres això m’ havia passat per alt o fins i tot comences a mirar-ho d’una manera més objectiva, ja no estàs dins, és com el record d’algú i comences a veure-li els defectes o les gràcies.

Què és el que fa que un guió sigui excel·lent? Crec que tants llibres de la Linda Seger m’han afectat el cervell…

És aquell que des de la mateixa lectura del guió et deixa veure la pel·lícula. Allà ja estàs aconseguint l’objectiu d’un guió realment. No només que la persona s’estigui llegint un text, que és una guia, sinó que a través de l’escriptura, de la manera d’escriure estiguis narrant a través de les imatges, de les accions i allò estigui palpitant com si fos una peli això és un guió excel·lent, després la història podrà ser millor o pitjor i ja no diguem la pel·lícula però com a guió serà un bon guió. Un guió ha de ser la pel·lícula en paper. I si ho aconsegueixes ja tens molt camí fet. Pot ser que tingui algun problema de trama, d’estructura o diàlegs però si tenen una capacitat enorme de fer-te sentir que allò és un relat audiovisual i que va a un ritme de pel·lícula, ja tens molt guanyat.

A vegades la feina de story editor és complicada. Un guionista/director vol transmetre unes coses però sense canviar pràcticament res del guió…com ho fas?

Com a script editor per a mi el més important és saber quina peli vol fer l’autor/a. Parlo molt amb ells abans de fer cap suggeriment. Veig tota les pelis seves que puc, intento esbrinar quina és la relació entre la seva història de ficció i la seva vida o manera de veure la vida. Després sempre començo destacant els punts forts del guió o allò que penso que s’ha de potenciar al màxim, perquè té molt valor, i després, inexorablement, acabo amb un diagnòstic d’allò que crec que no funciona a l’hora d’aconseguir els objectius que m’han dit que volen aconseguir i com podem trobar la manera que funcioni. També a vegades has de tranquil·litzar als autors, perquè és molt fort deixar que algú entri de cop a la teva història (com a guionista, sóc molt sensible a aquest sentiment), per això sempre intento que sapiguem des de l’inici que estic allà perquè la seva peli s’apropi al màxim a la seva peli somniada.

I com a co-guionista? Davant del director-guionista, en una industria on el director és el rey…

Bé aquí hi ha el diàleg. Intentar convèncer a l’altre, jo crec que s’ha de lluitar. El guionista sempre té les de perdre i una de les coses que un ha de fer és guanyar seguretat. Nosaltres hem de dir la nostra, el que pensem, hem de saber defensar les nostres idees. Una altra cosa és que sàpigues que la decisió final per lo bo i per lo dolent la té un altre, sigui el director o el productor. Però a vegades el guionista assumeix un paper molt de víctima i si tu vas de víctima per la vida no aconseguiràs convèncer a ningú. Si tu estàs molt segur del que tu penses, t’has d’arriscar i lluitar per aquella idea. Com a totes les professions hi ha molts xocs d’egos però sense diàleg no hi ha res. A vegades també has d’entendre qui tens davant més que la història que tens al davant. S’ha de ser molt psicòleg per ser bon guionista, és una de les qualitats que ha de tenir. I no només perquè ens alimentem de l’ànima humana i si no la coneixem anem perduts sinó perquè hem de tractar amb un director i un productor has de saber entrar en la ment dels altres.

Recomanes algun manual de guió?

Depèn de per qui. Jo vaig començar amb Syd Field. A mi em va anar de conya però quan no saps res com era el meu cas que havia estudiat periodisme. El Robert McKee, un altre clàssic. Però jo crec que depèn de la fase de desenvolupament en la que estiguis. Jo mai llegiria a Mckee com a primer llibre, començaria per Field que és l’abecé, l’altre te un punt més disgressiu, reflexiu, des d’una aproximació determinada al que és l’art del guió, jo aniria fent per fases. I també llegiria molts guions, una manera d’aprendre. Es llegeixen molt pocs guions. Quan jo estudiava n’hi havia quatre publicats però ara a internet ho pots trobar tot. El de salvar al gato també està bé, el de Ana Sanz Magallón també m’agrada molt.

I el teu?

Jo vaig voler escriure el que no vaig trobar. Com escriure un guió visual i com utilitzar la poètica de les imatges per explicar coses i perquè les històries siguin més profundes, tinguin més capes, hi hagi subtext, detalls i tot això, que és el que a mi més m’agrada del cinema.

Com veus el sector des del punt de vista del guionista?

Està clar que la vida de guionista no és fàcil i que la majoria hem de fer altres coses per poder viure jo per exemple just aquest any he deixat la facultat, m’he agafat excedència i he reduït els script editings al mínim i estic solament escrivint que és un luxe, però porto vint anys. He treballat sempre amb coses relacionades amb el guió però fent mil coses a l’hora i evidentment molts dels projectes en els quals he col·laborat no han sortit. Els que he fet com story editor gairebé han sortit tots i a més molt bé però com a guionista molts s’han quedat pel camí o estan encara allà adormits o pendents de finançament…

Només ets el que surt a IMDB…I has fet el triple de coses.

Exacte. Els guionistes poden estar anys movent projectes. Jo tinc una peli de ciència ficció de fa vint anys. És de ciència ficció però més tipus Gattaca, es podria haver fet… Aprofito per fer una crida tot i que crec que ho sap tothom (riures). I no t’exagero si s’ho han llegit trenta persones de la industria. I molta gent m’ha contractat per aquest guió, tot i que no s’ha fet. Perquè el guió els agradava i pensaven ostres una tia que fa gènere i tal, mola. Fins i tot directors. M’ha obert portes. Potser a vegades no s’aconsegueixen els diners perquè és tan injust que es presenten 400 i n’agafen 40 i no et pots tornar a presentar però sempre avances, sempre coneixes gent i el que tu has après i com has crescut. S’ha de saber viure amb el fracàs que no és un fracàs respecte a la validesa de la teva obra sinó que és degut a un món molt competitiu. Molta passió i tenir aquest punt sacrificat i donar molt i no esperar molt a canvi. Si no millor dedicat a una altra cosa. I també fer-te respectar com a qualsevol professional. T’han de pagar per la teva feina.

I els lligams…

Sí això és molt important. Quan hi ha química creativa l’has de cuidar. Si funciona un equip es repeteix. I has de continuar aquella relació. Si passa el contrari has de sortir corrents. Si amb algú pateixo no cal repetir però la majoria no és així i quan la comunicació és especial cultiva-la molt. Busca projectes amb els quals puguis col·laborar amb ells. Perquè aquesta industria està feta d’amics, de lligams. Això requereix temps. Com començo? Comença amb la gent que tinguis a prop. Amb els companys de facultat i no paris de fer coses. Webseries, curts… S’ha d’aprofitar ara que es poden fer coses sense invertir milions. Si ets guionista i no tens l’impuls d’agafar la càmera agafat a algú que sí que la tingui. A més crec que si no contrastes la teva obra amb la gent, difícilment arribaràs a ser un gran guionista.

fotos coral 032

Mireia Llinàs

About Mireia Llinàs

Inusual guionista de cine i TV que no és alcohòlica i es socialitza força sovint. Això sí, menja pizza davant de l'ordinador. Ha escrit en series com Ventdelpla, Kubala Moreno i Manchon. I pel·lícules; Sólo Química.S'ha atrevit amb una novel·la; Els enemics silenciosos. Story editor i analista exigent que no li agrada trobar-se frases com "abrimos plano" en un guió.

2 comments on “Entrevista a Coral Cruz; El temps és el teu millor crític

  1. Una entrevista excel.lent. Unes respostes que denoten la gran professionalitat de la Coral Cruz. I unes preguntes molt adients que només un gran professional del sector sap on cal aprofondir.

Comments are closed.