Guió de curtmetratge: set pecats capitals

Share

anaven-lents-perque-anaven-lluny

Quan em pregunten, normalment afirmo sense pensar-ho que no m’agraden els curts. A vegades ho dic per generar certa controvèrsia, però d’altres comparteixo totalment la meva categòrica afirmació.

Qui sóc jo per parlar de curtmetratges? La meva experiència amb els curts es limita a ser guionista de “Sara a la fuga”, curtmetratge guanyador del Festival de Màlaga 2015 i candidat als Premis Goya amb una vintena de seleccions. No són moltes, ho sé, però amb ell he pogut assistir a mitja dotzena de festivals importants on he pogut veure una gran quantitat de curts.

A Màlaga, que va ser el nostre primer festival, un reconegut curtmetratgista em parlava de la dificultat de trobar curtmetratges interessants. En aquell moment no entenia el que em volia dir, però amb el temps i a còpia de veure curtmetratges nacionals i internacionals, ara comparteixo totalment les seves paraules.

Hi ha de tot, és evident, però sí que es pot detectar en general un problema d’enfocament a l’hora de plantejar les històries curtes de les quals volem parlar. Aquests són els set pecats capitals dels guions de curtmetratges:

1. ENGINY:

El que més abunda en el món del curtmetratge és un punt de partida suposadament enginyós. Normalment es tracta de posar als personatges en situacions curioses a qualsevol preu, fins al punt d’arriscar la versemblança o la coherència dels propis personatges. Crec que el mecanisme narratiu (equivocat) és el següent: com que hi ha poc temps per explicar les coses, s’ha de tensar molt la corda en el punt de partida.

A diferència del llargmetratge, on el seu propi desenvolupament narratiu et fa plantejar la coherència de les accions, el poc recorregut o arc d’un curtmetratge pot fer que quedin dissimulades darrere d’una idea fundacional (suposadament) brillant.

Sí que hi ha curtmetratges brillants en el seu punt de partida, però aquest sempre està al servei d’una història que el supera. Quelcom bàsic, ja que amb el bagatge audiovisual que tenim, és difícil sorprendre a l’espectador però és fàcil involucrar-lo amb una història de pes.

TODO UN FUTURO JUNTOS

2. DESÍDIA:

La pròpia naturalesa temporal d’un curtmetratge fa que sovint no es doni al procés de desenvolupament el temps que necessita. Sincerament no sé quantes versions de guió acostumen a tenir els curts, però sí que estic segur que no es treballen com els llargs. Torno a la durada, els llargs requereixen molt temps d’escriptura, al que s’hi ha de sumar el temps de preproducció. Això comporta una cosa bàsica: temps pensant en el projecte.

En un curtmetratge sembla que un cop tenim una bona idea ja està tot fet, però no. Un bon desenvolupament fa que et plantegis les coses. Amb “Sara a la fuga” la Belén Funes i jo vam estar escrivint 10 mesos, d’on van sortir 10 versions de guió molt diferents: va canviar el protagonista, el punt de partida, la pròpia dramatúrgia del projecte…

SERORI

3. FRIVOLITAT:

Suposo que quan la gent es posa a escriure és perquè té alguna cosa a dir. Tot i això, a vegades et trobes amb curts que semblen buits, ja que no donen cap punt de vista sobre el tema que tracten. Això també crec que està relacionat amb la duració, però en dos sentits: com el que estem escrivint té una duració curta no s’aprofundeix en el tema que estem plantejant. I d’altra banda, també com que és un curt, sovint es proposen temes i situacions molt evidents i estereotipades, cosa que fa que siguin frívoles i no es puguin explicar amb els matisos necessaris per obtenir una narració interessant.

Haig de dir que això no passa sempre. Hi ha curts que t’obren les portes de mons complexos o que tracten les situacions amb una honestedat brutal.

Quan parlem de llargmetratges trobem els mateixos problemes, tot i que el simple fet de tenir més escenes sempre comporta que una d’elles ens expliqui i ens subratlli allò que volem dir.

LOS CÁRPATOS

4. CONDESCENDÈNCIA:

Aquest és un pecat no només propi d’alguns autors, sinó que s’estén al públic de curtmetratges. He sentit moltes vegades la frase “no està malament per ser un curt”. D’entrada vull reivindicar que un curt és una peli i com a tal mereix una narrativa cinematogràfica. Hi ha curts que es construeixen sobre supòsits tan poc interessants que l’única raó per la qual són suportables és la seva curta duració. Em refereixo a gags, a exercicis d’estil o d’altres propostes que deixen la dramatúrgia de banda i que serveixen més com un banc de proves personal que com una obra digna de ser compartida amb el públic.

Evidentment quan la duració passa dels 10 minuts als 90, l’esforç i la inversió de talent que requereix una peli fa que, inconscientment s’intenti aportar alguna cosa més. La duració no garanteix una dramatúrgia sofisticada, és cert, però sí que evita la condescendència generalitzada i fa que s’exigeixi més a l’obra.

LALA

5. INDEPENDÈNCIA:

La Belén Funes, coguionista i directora de “Sara a la fuga” sempre diu que no hi ha res més independent (parlant de cinema, s’entén) que el curtmetratge, ja que ningú l’espera i ni tan sols te’l demana ningú. Això pot donar una certa sensació de llibertat al guionista fins al punt que els curts sovint es converteixen en un abocador on hi cap tot, sense que hi hagi filtre.

Evidentment això no té comparació en el cas d’un llargmetratge, ja que passa per tantes mans que opinen i existeixen tants filtres que ens trobem en l’extrem oposat, cosa que tampoc és positiva, ja que fa que es perdin coses interessants pel camí.

La llibertat en el curtmetratge es mal interpreta, ja que gairebé ningú aposta per reinventar el format o transformar-lo. Gairebé ningú planteja nous mons ni conflictes diferents.

DON PEPE POPI

6. AUTOCENSURA:

En aquesta mateixa línia, he notat que sovint els creadors s’imposen una autocensura per tal d’encaixar en festivals, buscar premis o seleccions. La major part dels curts que he pogut veure durant aquest temps, busquen encabir-se en fórmules o receptes exitoses per tal de garantir que funcionaran. Si entreu en el món del curtmetratge, descobrireu que hi ha una sèrie de curts “mítics”. Són curts que o bé han guanyat molts premis, o han estat a festivals importants o que han creat escola. Doncs hereus d’aquests hi ha quantitats ingents de curts que volen repetir l’èxit dels predecessors, però no podran fer-ho mai, ja que els manca una cosa: ser genuïns.

Aquest punt és comú entre curts i llargs i fa que l’interès de les obres es vegi ressentit per la falta de personalitat. Potser sí que funcionen, però sovint és molt fàcil detectar els engranatges que les mouen i, en conseqüència, són obres sense…

VICTOR XX

7. PERSONALITAT:

En general. Aquest també és un problema que afecta els guions independentment de la seva durada. Parlo com a analista de guió i com a amant del cinema: detecto en els guions una falta alarmant de cor, ànima, personalitat o digueu-n’hi com vulgueu. Sovint tinc la sensació que les obres parteixen d’un plantejament erroni i es conformen en mostrar unes capacitats, en complir unes regles de guió o en seguir uns passos narratius que les fan correctes, però els costa transcendir aquestes regles per convertir-se en obres amb personalitat amb cert interès narratiu. Sembla com si els guions estiguin escrits per complir un expedient i que puguin agradar a algun productor que busqui alguna cosa semblant, més que intentar convèncer-lo amb la història en sí que es vol explicar.

SARA A LA FUGA

valeVale. Al final de cada “pecat” us deixo un link on veure un curt que m’agrada que no té a veure amb el que plantejo durant el punt. L’últim és el curt que he escrit. No per que sigui un exemple de personalitat, sinó per que el pugueu jutjar i opinar. He hagut de deixar fora altres curts que m’agraden per no estar disponibles online o per que hi ha altres que exemplifiquen millor els “pecats”.

Dit això, haig d’admetre que la proporció entre llargs que em semblen interessants i llargs que no és similar a la proporció de curts, així que el panorama no és tan negre, al contrari. Cada dia que passa o cada festival al que anem descobreixo nous curts interessants.

P.D.: Si teniu algun curt, no patiu, no he pensat en vosaltres escrivint aquest post.

Marçal Cebrian

About Marçal Cebrian

Guionista i analista de guió format a l'ESCAC i a la EICTV cubana. Com a guionista ha fet pràcticament de tot: ficció, documentals, animació, curts i llargs i ha estrenat al cinema i a televisió. També ha treballat d'analista i lector de guió. És un bon partit.