“Hem d’anar tots a una davant la crisi que patim”

Share

Entrevista a la nova Presidenta del GAC, Carmen Abarca.

A l’última Assamblea del GAC vaig poder escoltar la nova Presidenta, Carmen Abarca. “Amb aquesta dona res pot sortir malament” vaig pensar i una plàcida sensació de tranquil·litat m’embolcallava. Bona comunicadora, serena però amb determinació, no semblava que se li escapés cap tema i que ja havia posat, o posaria en breu, fil a l’agulla a tots els temes que l’associació te sobre la taula, tan pel que fa a la lluita pels nostres drets, com a la formació, la comunicació, la suma d’esforços amb altres entitats, l’establiment de ponts amb diferents agents del sector etc. L’audiovisual català no travessa una etapa fàcil i totes les associacions haurem de treballar perquè les nostres condicions laborals no facin un pas enrere. Més que mai ens falten líders forts i implicats.

 

Per què creus que és tan important formar part d’una associació o sindicat de guionistes?

Crec que és important en qualsevol professió, però en el nostre cas és gairebé una qüestió de supervivència. Els guionistes som un col·lectiu molt petit i estem molt desprotegits en tots els aspectes. Si no fem pinya és impossible que aconseguim millores substancials en les nostres condicions laborals i molt menys pel que fa al reconeixement de la nostra feina.

 

Quins objectius t’has posat personalment i com entitat per millorar no només la vida laboral del guionista sinó la del sector, ja que sempre ho hem concebut com un conjunt?

Fins ara el sector de l’audiovisual ha anat una mica per lliure, cadascú per la seva banda, productors, actors, tècnics… La crisi que patim no afecta només als guionistes i pot tenir una conseqüència molt positiva, i és que anem tots a una. A mi m’agradaria que la resta del sector no ens veiessin com un col·lectiu que es queixa, sinó com un col·lectiu que aporta i que està obert a la col·laboració.

El GAC defensa un model de producció audiovisual radicalment diferent de l’actual, on el guió i la inversió en creativitat és la base. És un sistema que funciona en altres països d’Europa i és necessari que tot el sector entengui que el canvi de model ens beneficiarà a tots perquè aconseguirem fer programes, pel·lícules i sèries molt més competitives. Estem parlant amb tots els interlocutors (administració, productors, etc…) perquè s’impliquin en aquest canvi que posarà en primer terme la nostra feina, fins ara molt poc valorada.

 

Quina és l’agenda del GAC a curt i mitjà termini?

Mantindrem les activitats que ja es feien relacionades amb la formació, com la Masterclass o la taula rodona dels Gaudí, etc. Però ara per ara, el més urgent és continuar negociant amb l’administració i amb les altres associacions per tal de salvar la producció audiovisual d’aquest any, que perilla seriosament per la situació política. També estem estudiant el model de producció d’altres països europeus per intentar adaptar-lo a Catalunya. Ja hem anat a França i aviat anirem a Suècia i Alemanya.

Què és el que més et preocupa i com creus que és la millor manera d’abordar-ho?

El que més em preocupa és la precarietat que patim. Si a això li afegim el moment tan delicat que vivim, em fa por que anem enrere: més precarització, més atur… Per això penso que ara no es tracta tant de defensar-nos com a guionistes, sinó com a treballadors de l’audiovisual i anar tots a una. Perquè si TV3 no té diners per produir, i l’ICEC no destina diners a impulsar projectes, els productors tancaran i no hi haurà feina per a ningú. Per tant el que hem de fer com a associació és pressionar moltíssim i treballar amb tots els implicats perquè això no passi.

És possible treballar de guionista a Catalunya d’una manera estable?

És possible, però només per una minoria, per desgràcia. Si la nostra feina estigués més ben pagada i regulada i hi hagués més producció, òbviament hi hauria més guionistes que podrien viure de la seva professió. La falta de feina genera un amateurisme a la professió que és molt negatiu. No es pot ser guionista en hores lliures. Ser guionista és vocacional, però també és una professió, un ofici, i t’ha de permetre viure dignament i pagar el lloguer cada mes. El que no pot ser és que fins i tot treballant regularment hi hagi guionistes que no poden viure decentment per les condicions abusives que patim. Hem de fer entendre a tots els companys que mai s’ha d’accedir a treballar gratis. Mai. És un error que tots hem comès algun cop i que ens perjudica enormement. Hem d’assessorar-nos bé abans de firmar qualsevol contracte. El GAC ofereix aquest servei gratuïtament a tots els socis i no em cansaré de recordar-ho.

 

Creus que la figura del guionista és prou reconeguda? Per què creus que és important lluitar contra la seva invisibilitat (si creus que existeix)?

La falta de reconeixement és un dels grans problemes que tenim, i no passa només aquí. A l’últim festival de Berlín els guionistes alemanys van haver de reivindicar el valor de la seva feina. És molt trist que en un festival de cine s’hagi de recordar a la gent que sense guió no hi ha pel·lícules. El fet que no es valori prou la nostra feina comporta que es pagui malament, que es facin contractes abusius, que es demani al guionista que treballi gratis, etc. Per sort, aquest aspecte està canviant, tant a nivell públic com en l’entorn professional, que és el que més ens interessa. El GAC ha fet molta feina en aquest sentit des del seu naixement, i l’ha de continuar fent.

 

Tenint en compte que el principal motor de l’audiovisual que fan la majoria de professionals que viuen i treballen a Catalunya és la televisió pública catalana i que aquesta ha d’afrontar un pagament del IVA molt elevat, encares el futur amb optimisme?

Jo sempre intento ser optimista, malgrat que el moment que viu el sector audiovisual és el més crític dels últims 40 anys. Confio en què els polítics estiguin a l’alçada i defensin la nostra televisió pública com es mereix i destinin els diners necessaris per fer front al pagament sense que això impliqui reduir el pressupost per la producció, que ja fa molts anys que s’ha anat reduint i que ara ja està sota mínims. També és urgent que el parlament aprovi un nou impost a les operadores similar al que es va aprovar al 2014 (que va ser anul·lat pel tribunal constitucional). Si no, seria un desastre no només per la televisió i per tot el sector de la cultura, sinó per tot el país.

 

Quin és el teu major desig com a Presidenta del GAC?

Que se’ns reconegui com a interlocutors en la presa de decisions i acords de tot el sector perquè estem vivint un moment de canvi i els guionistes tenim molt a dir i a aportar. Deixant de banda la situació política de Catalunya, el moment actual és interessant a nivell global, amb les noves plataformes de producció (Netflix, Movistar, etc…). Crec que s’obren horitzons interessants per als guionistes i com a col·lectiu no vull que perdem cap tren. Hem de dir: aquí estem, la nostra feina és important, volem treballar en condicions dignes i explicar bones històries.

També m’agradaria que la nostra associació fes un esforç per posar en valor la feina de les dones guionistes. En aquest sentit estem recolzant mesures i demandes des de col·lectius de dones relacionats amb l’audiovisual i aplicarem criteris de paritat també en les nostres activitats sempre que sigui possible.

 

 

 

Mireia Llinàs

About Mireia Llinàs

Inusual guionista de cine i TV que no és alcohòlica i es socialitza força sovint. Això sí, menja pizza davant de l'ordinador. Ha escrit en series com Ventdelpla, Kubala Moreno i Manchon. I pel·lícules; Sólo Química.S'ha atrevit amb una novel·la; Els enemics silenciosos. Story editor i analista exigent que no li agrada trobar-se frases com "abrimos plano" en un guió.