I el Docs va ser una festa

Share

Anar al Docs és descobrir món, altres cultures, altres maneres de pensar i de fer. És repensar el documental des de dins, trobar-te amb vells amics,i escoltar a la gent que en sap. Escoltar pitchings de nous projectes i la valoració que experts de tot el món en fan. El docs s’ha fet gran, ja en té 20 i s’ha consolidat. Però per festa, la de la cloenda, amb una espectacular clausura, protagonitzada per La Chana, la seva directora i tots el premiats.

L’emoció i la passió d’aquesta edició la va posar aquesta bailaora flamenca, desconeguda potser per als més joves i que alguns comparen amb Carmen Amaya. Una dona vital, amb fúria i coratge que després de la projecció del documental va posar a tot l’auditori dempeus. La Chana, té un talent sobrenatural. Ja Dalí l’ anava a veure a los Tarantos. Però ella no se’n fiava: venia amb dos petits tigres d’acompanyants i quan ella taconejava, els animals semblava que l’havien d’esgarrapar. El mateix Peter Sellers, la va descobrir allà i la va fitxar per a la seva pel·lícula Bobo.

 

 

I sí, si heu vist aquest fragment entendreu que la Chana és un documental d’aquells en què l’espectador vibra a la cadira. Veure la força i la passió que aquesta bailaora d’ara 71 anys, -que gairebé no pot caminar-, desprèn ballant asseguda en una cadira, no es pot descriure, s’ha de viure i veure. I aquest, va ser el regalàs inesperat que la Chana li va fer al Docs, ballar a la seva clausura.

Però aquest no és l’únic documental que ens emportem del festival. A l’edició d’enguany el públic ha pogut gaudir de la impactant Last Men in Aleppo, la desimbolta i coqueta Jericó (premi del públic) i l’emotiva Al otro lado del Muro (premi Hot docs i premi Latitud en aquesta edició).

 

 

Però si el Docs va ser una festa, ho va ser també per la cordial interacció entre públic i directors que en moltes ocasions van assistir a les projeccions per al seu posterior anàlisis.

Interessant i inspiradora va ser la taula de les cineastes femenines que van encoratjar els assistents a fer documentals si aquest era el seu propòsit. En participar del risc que aquest viatge vital comporta i que en el seu cas va arribar a bon port. Tot i els petits i grans entrebancs que formen part del camí.

Encara podeu repescar alguns dels documentals d’aquesta edició a Filmin que fins al 18 de juny disposa d’alguns dels documentals Machines (premi Amnistia Internacional), Promises o Papa Alaiev, a Netflix hi podreu veure Last Men in Aleppo i a Movistar hi podreu trobar per All gouvernments Lie, la interessant aproximació al periodisme d’investigació dels Estats Units. Si us decanteu pel cinema, Sasha es podrà veure al documental del mes. No us els perdeu!

 

Txell Llorens

About Txell Llorens

Sóc guionista, periodista, coolhunter i llicenciada en Dret. M'agraden la ficció i els documentals. Les històries. Les petites i les grans, les d'aquí i les d'allà.