La sèrie que va venir del fred

Share

Confesso que és la primera vegada que escric un post per un blog. Confesso que no tinc blog i mai n’he tingut i que tampoc dedico gaire temps a llegir els blogs dels altres. Així que paciència si em veieu cometre errors de principiant perquè això és el que sóc.

L

Fet l’aclariment començaré pel principi: No m’agrada Game of Thrones, em vaig avorrir amb The Sopranos i crec que Borgen és la millor sèrie dramàtica dels darrers anys a certa distància (com a mínim pel que fa a guió) de Forbrydelsen. No intentaré justificar la meva ineptitud per gaudir de segons quines sèries perquè probablement es tracta d’una tara personal meva però sí m’agradaria donar algunes raons per enaltir una sèrie com Borgen abans d’encetar el camí que m’ha de portar a l’infern dels guionistes.

La sèrie que va venir del fred

Borgen

Borgen, pels que no encara no la coneixen, és una sèrie dramàtica danesa creada per Adam Price i centrada en el món de la política. La sèrie arrenca amb la inesperada arribada al poder de Birgitte Nyborg, líder d’una petita agrupació política acostumada a fer de frontissa entre els dos grans partits hegemònics de Dinamarca. Al llarg de tres temporades i trenta capítols d’una hora la sèrie s’endinsa en el funcionament de les estructures de poder pròpies d’una societat democràtica, revelant les interioritats del joc polític i preguntant-se un cop més si és possible exercir el poder i sortir-ne incòlume.

Un drama polític centrat en un país tan civilitzat com Dinamarca no fa preveure grans dosi de sang i fetge. Com tampoc feia preveure quan es va estrenar al 2010 que un producte com aquest, pensat inicialment per al consum local, acabaria arribant a més de 50 països en tot el món. Són moltes les virtuts que han fet de Borgen una sèrie aclamada internacionalment i podeu trobar abundosa literatura al respecte, aquí però m’agradaria centrar-me en tres aspectes que tenen a veure amb el guió i que són els que personalment em fan maleir els ossos del seu creador que va jurar que no hi hauria una quarta temporada.

“There are now two women writing for the show, too, but hopefully it’s no less feminist than it was!” A. Price

  1. Els homes que estimaven les dones

dones

Passa sovint que els protagonistes de les sèries són majoritàriament homes (hauria d’afegir homes blancs però això mereixeria un altre post). És cert que d’un quant temps ençà aquesta tendència s’està revertint i podem trobar força exemples de sèries protagonitzades per personatges femenins. Però el que és remarcable en sèries com Borgen és que els seus guionistes, majoritàriament homes, no hagin caigut en la temptació de justificar el seu protagonisme (com sí ho fa per exemple The Good Wife). De fet i si la memòria no em traeix, en cap moment de la sèrie el fet que Nyborg sigui una dona esdevé motiu de debat o tant sols d’esment. Com ja passava amb Sarah Lund (Forbrydelsen) i després amb Saga Noren (Bron/Broen), Birgitte Nyborg és la protagonista de la sèrie igual que podria ser-ho un home.

Una altra cosa que ens ensenya Borgen és que és possible fer una bona sèrie amb una protagonista femenina sense que això impliqui que sigui una sèrie “de dones” o “sobre dones”. És curiós com quan el protagonista d’una ficció és masculí la sèrie pot anar de qualsevol cosa, mentre que quan la protagonista és una dona l’àmbit temàtic es redueix. O parlem de sexe (perquè som súper modernes), o d’amor (perquè som súper romàntiques), o confonem les dues coses (perquè som idiotes) o ens hem fet grans i parlem de criatures i ens queixem dels marits (perquè els idiotes són ells). Doncs mira no, Borgen parla de política, de nacionalisme, de la venda internacional d’armes, dels efectes del canvi climàtic, d’espionatge polític, de corrupció… i també hi ha criatures i marit, que d’idiota no en té res. Amb això no vull dir que no s’hagin fet bones sèries sobre dones i que no s’hagin de seguir fent però com a guionistes ens hauríem de plantejar si els nostres personatges reflecteixen la diversitat que trobem al carrer o si ens estem limitant a reproduir estereotips. Segurament la majoria de nosaltres escolliria un home per protagonitzar un drama polític que passés a casa nostra ignorant que les figures que han copsat l’atenció dels mitjans en l’escena política dels darrers temps han estat majoritàriament dones.

“Partly that’s because the French really dislike politicians a lot in France – or at least it seems that way. So it’s refreshing for them to see a show in which a politician really seems to want to do good.” A. Price

  1. Troba les set diferències

Un any després d’estrenar-se la sèrie, HelleThorning-Schmidt va ser escollida primera ministra a Dinamarca.

 

Protagonistes

En una entrevista li van preguntar si pensava que Borgen podia haver influït en la visió que els danesos tenien de la política a Dinamarca. Thorning-Schmidt va afanyar-se a marcar les diferències entre el que va recordar “només era una sèrie de ficció” i la realitat de la política danesa i va negar que el seu dia a dia tingués res a veure amb el que explicava la sèrie. Curiosament, segons una enquesta de Gallup per a Brelingske, el 83% dels danesos sí opinaven que la sèrie retratava fidelment la realitat política del país. Qui tenia raó? Adam Price, creador de la sèrie, ha negat en diverses ocasions que Borgen pretengui ser un reflex de la realitat i que de fet transmet volgudament una imatge idealitzada de la política danesa, en la línia del que respecte a la política estatunidenca ja havia fet The West Wing fa més d’una dècada.

El que premien els espectadors és la versemblança, no la veracitat, entesa com la “conformitat dels personatges i les accions amb les normes generalment acceptades i al mateix temps amb les normes específiques del gènere literari a què pertany l’obra”. O dit d’una altra manera, Borgen té la capacitat de fer-te creure que el que veus és la realitat o s’hi assembla prou. El que probablement és del tot fals si pensem que Borgen presenta una visió idealista gairebé romàntica de la política on els seus dirigents, amb excepcions, es mouen per gran ideals i aspiren al bé comú. Què fa que una sèrie sigui versemblant? Normalment sol haver-hi més d’un factor: guió, personatges, direcció, interpretació, factura audiovisual… En el cas de Borgen crec que la construcció dels personatges és clau per entendre el seu èxit. No hi ha estridències ni sortides de to. Fins i tot els personatges més extrems resulten creïbles en el seu paper. Però també és important que hi hagi conformitat entre els personatges, les accions i el gènere, drama en aquest cas. Els guionistes han creat un univers amb sentit i han establert unes normes i del compliment escrupolós de les mateixes en depèn la seva credibilitat.

“How can we stand up for democracy when so many are so cynical about it? That was perhaps the very beginning of Borgen for me.” A. Price

 

  1. Alguns homes bons

Abans d’escriure aquest post he repassat el que va dir la premsa digital arran de la seva estrena a Canal Plus a finals del 2014 i la seva possible adaptació a Espanya. M’he fixat sobretot en els comentaris dels lectors. La majoria coincideixen: la sèrie és esplèndida i no, és impensable que aquí es pugui fer res semblant.

Tuit

La raó més apuntada és que la política catalana i/o espanyola no és la danesa i que a casa nostra la política està empestada de corruptes i gent mediocre exercint el poder mentre s’omplen les butxaques. Que la política catalana no és la danesa és obvi, que ens falta regeneració democràtica i ens sobren corrupteles, també, però que aquesta sigui la raó per no tractar la política en una sèrie de ficció local… Adam Price va crear la sèrie com un revulsiu a l’apatia i el cinisme que ell creia que els danesos demostraven per la política al seu país, “preteníem generar debat sobre assumptes com el lideratge, la despesa energètica, la prostitució o l’ètica en la producció de la carn de porc”. Amb això no vull dir que demà tots els guionistes haguem de començar a escriure drames polítics però sí que com a guionistes no ens hauríem de autoimposar límits a l’hora de decidir sobre què podem parlar i sobre què no. Moltes de les grans obres de la literatura van ser escrites en contextos política i socialment adversos però van ajudar a imaginar altres realitats. Quan Leonardo da Vinci dibuixa un artefacte volador al 1490 no està inventant l’helicòpter però obre el camí a la seva invenció. Com diu Tzvetan Todorov, «L’ésser humà és perfectible, si disposem d’un ideal[i]». A la pregunta de si podem aspirar legítimament a viure en una democràcia saludable, participativa i transparent on els polítics exerceixin de servidors públics guiats per la consecució del be comú, la resposta és sí, rotundament sí. I no crec anar errada quan dic que aquest és l’anhel de la major part dels ciutadans d’aquest país. Aroon Sorkin sap millor que ningú quin és l’atractiu d’un guió basat en un grapat d’homes bons. Podem criticar la imatge ensucrada de la ficció danesa o podem imaginar una ficció més crítica amb la nostra pròpia realitat. De vegades, per explicar el projecte de sèrie en el que treballem utilitzem una altra sèrie com a exemple, les referències internes són freqüents i està bé tenir-les però no hauríem d’oblidar que la principal font d’inspiració és la vida mateixa. Ja fa anys que hem aprés a riure’ns de la nostra classe política amb Polònia i recentment el teatre ha portat a escena el Cas Bàrcenas i les converses d’Alicia Sánchez Camacho a la Camarga. Ara falta que algú s’atreveixi a portar a la pantalla catalana un drama polític.

AdaColauAlbert-RiveraCarme-Forcadell2

  • No em digueu que no farien un bon personatge de ficció

[i] Cita extreta del llibre ‘Entendre el món’ de Carles Capdevila, ed. Arcàdia

‘Borgen’ reivindica la política, Guillermo Altares, El País, 5/12/2014

Lecciones daneses, Marcos Ordoñez, el País, 12/03/2014

Menos Juego de tronos y más borgen, Alberto Rey, El Mundo, 12/12/2015

The guardian entrevista Adam Price

Gemma Rodríguez

About Gemma Rodríguez

Guionista, dramaturga en crisi i activista cultural amb tendència a la dispersió. M’interessa el documental interactiu com a nou gènere audiovisual i les noves tecnologies com a motor de canvi social. Crec en el valor de la cultura i en que una societat ha de reivindicar els seus autors.

7 comments on “La sèrie que va venir del fred

  1. doncs per ser el primer post del primer bloc, del primer capítol… et felicito.
    És un post treballat, M’ha agradat.

    “…no hauríem d’oblidar que la principal font d’inspiració és la vida mateixa. Ja fa anys que hem aprés a riure’ns de la nostra classe política amb Polònia…”

    1. i el teu el meu primer comentari. Moltes gràcies per llegir-nos, t’esperem aquí cada dilluns amb un nou post

  2. Muy bueno, felicidades, casi un mini-ensayo…y ojo con Dinamarca a los inmigrantes los tratan bastante peor que aquí, y la derecha que estaba en el gobierno tiene un discurso que a menudo aquí sería considerado filo-naci.
    Una idea para un próximo blog, por qué a un espectador con poco tiempo, pongamos 6 horas de tele a la semana, de las cuales 2 se las reserva para un partido de fútbol, tenis o zapeo entre malas tertulias, debería con las otras 4 ver buenas series en lugar de buenas películas, a las que un equipo de personas talentosas dedica un año o más de sus vidas en lugar de hacer 15 capítulos al año que en muchos casos son repetibles hasta el infinito? joder solo se muere alguién si lo despiden.

    1. Invertir en series o pelis? Un debat molt interessant. Gràcies Zyab per proposar-lo. Potser ens dóna per un post

  3. Art i realitat, qui imita a qui? Aquests dies de campanya electoral i veient els resultats a Barcelona, València i Madrid em sentia que com si estigués vivint un capítol de Borgen

Comments are closed.