LLEGIR PER TROBAR L’ESCRIURE

Share

En resposta a l’article anterior.

 

La setmana passada van passar dues coses simultàniament:

Fet 1 – “El cas de l’estudiant poc llegit”

Era dimarts. 1 de Febrer. A Sant Cugat. Gairebé les 10 del matí. Una classe. Un alumne amb la ma alçada. Una pregunta: “És important llegir per ser bon guionista?”favicon

Fet 2 – “L’afer del bloguista cremat per les lectures”

A pocs kilòmetres d’allà, el mateix dia a la mateixa hora, el Toni Cama penjava aquí a guió.cat un article titulat “Quan el llegir fa perdre l’escriure”. Llegiu-lo, no tingueu por, el Toni escriu molt bé i no perdreu res.

 

Conseqüència – Aquesta serendipia em va fer pensar sobre llegir i escriure.

Resposta a l’estudiant poc llegit – Vaig riure.

Veureu, sóc professor de guió i aquesta era la primera classe que feia amb el grup. Vaig riure, ja que és una pregunta molt interessant. Jo mateix m’ho he preguntat més d’una vegada. Sovint no llegia els llibres que ens proposaven a l’escola o més recentment he intentat recuperar-los mogut per un sentiment de culpa inculcat per algun professor de literatura però no he pogut. Vaig empatitzar profundament amb l’alumne. Després de riure vaig contestar: “és important llegir… coses interessants”. Interessant és allò que et pugui interessar.

Personalment crec que és menys interessant llegir clàssics que llegir narratives diferents, ja que poden ser més properes al que vull fer i em poden ajudar a definir una veu pròpia. Llegir no té una vinculació directa amb l’escriptura, però les coses interessants sí que en poden tenir.

Resposta al bloguista cremat per les lectures – Aquest post.

Veureu, abans de ser professor de guió vaig ser alumne de guió. He estudiat a l’ESCAC, a la EICTV de Cuba i al Taller de Guionistes. Per tant, sobre mi han sigut abocades tones de coneixements, trucs, eines, consells i tot allò que et pot ajudar a ser guionista per part de desenes de professors per a qui tots aquests coneixements, trucs, eines, consells i altres han sigut d’utilitat en el procés de convertir-se en guionistes.

Ja heu llegit l’article del Toni? Última oportunitat, feu-ho aquí. Ja? Feu-ho, va. Perfecte. Des d’aquí felicitar-lo, ja que el propòsit de guió.cat era precisament reflexionar i generar debat sobre el nostre ofici, i la meva resposta neix precisament d’això.

Amb el guió passa una cosa molt curiosa. Cap informació ni cap lectura et farà escriure si no desbloqueja aquesta veu pròpia de què parlava abans. Les lectures (parlo de literatura i també de les lectures sobre guió d’Internet a les que feia referència el Toni) no valen res per si soles. Tenen el valor que tu els puguis donar. A Internet s’hi poden trobar lectures inspiradores, lectures decebedores i lectures que poden canviar-te la vida igual que a les pàgines de llibres clàssics o a les dels llibres de gasolinera. Tot dependrà del sediment que deixin dins teu. Gràcies a aquests sediments podràs construir coses més interessants que sense ells.

 

Una de les lectures més decebedores amb les que jo m’he creuat és el llibre taronja del guió. El vaig començar a llegir treballant de segurata vigilant una nau industrial. Pensava que amb aquella feina perdia el temps i llegint-lo l’aprofitava una mica, però no. Crec que m’ha servit més per ser guionista treballar de vigilant de seguretat (sí, vestit d’uniforme i amb porra) que no pas començar “El guión”.

libro_robert_mckee_guion_the_story

D’altra banda, també hi ha professors decebedors i d’altres que poden canviar-te la vida. Dels més de 20 professors de guió que he tingut, alguns s’han convertit en companys de feina, alguns s’han convertit en amics… però si jo sóc el guionista que sóc és gràcies a dos d’ells. Nota per a curiosos: parlo del Tomàs Aragay i del Julio Rojas. Per a alguns companys ells són els pitjors guionistes que mai han conegut, en canvi, jo puc dir sense dubtar que són els guionistes més inspiradors amb els que m’he creuat, suposo perquè compartim sensibilitats o tenim formes similars d’entendre la dramatúrgia.

Amb això vull dir que el guió no és un món d’absoluts i el que li serveix a un guionista no funciona per a un altre. Per tant, no us espanteu si no llegiu gaire. No passa res, no sou culpables de res. Si en canvi llegiu molt, no us confieu. El món està ple de clubs de lectura i encara és hora que d’allà en surti algun guionista.

He de dir que no estic d’acord amb la tesi que defensa el Toni al seu article, tot i que comparteixo algunes idees amb ell. El simple fet de llegir-lo i relacionar-lo amb la pregunta de l’alumne m’ha fet pensar en guió i això possiblement em fa millor guionista (poc, però una mica). No ho puc assegurar, així com tampoc puc assegurar que tot el contingut sobre guió que pots trobar a la xarxa sigui interessant, però segur que hi ha gent que hi pot descobrir alguna cosa que ningú més li ha pogut oferir.

 

Escriure està molt bé. Però per favor, llegiu i interesseu-vos per tot allò que desconeixeu.

El guió és l’I+D de l’audiovisual. Joder quina frase… el que vull dir és que investigació és llegir, és descobrir, és navegar per les informacions, per les teories que pugueu trobar sobre guió a Internet, a les escoles o a les naus industrials per tal que després les pugueu desenvolupar creant la vostra pròpia escriptura. Això em porta a admetre que la conclusió del Toni i de l’Steven Moffat és rellevant, però obvia el camí. És una conseqüència de tot un procés anterior. El guionista és un gestor d’informació i s’han de tenir les idees molt clares abans de posar-s’hi.

Al cap i a la fi, escriure, més que reescriure, és pensar.

P.S.: Els noms dels Fets 1 i 2 són del Toni Cama. Gràcies. Serà interessant saber què en penses de tot això 😉

Marçal Cebrian

About Marçal Cebrian

Guionista i analista de guió format a l'ESCAC i a la EICTV cubana. Com a guionista ha fet pràcticament de tot: ficció, documentals, animació, curts i llargs i ha estrenat al cinema i a televisió. També ha treballat d'analista i lector de guió. És un bon partit.

2 comments on “LLEGIR PER TROBAR L’ESCRIURE

  1. Interessant post, Marçal. De fet, coincidim força : «el guió no és un món d’absoluts i el que li serveix a un guionista no funciona per a un altre», «”és important llegir… coses interessants”. Interessant és allò que et pugui interessar.» i «Cap informació ni cap lectura et farà escriure si no desbloqueja aquesta veu pròpia de què parlava abans.»
    Jo penso que s’arriba a aquesta veu pròpia a través de l’escriptura més que no pas les lectures. I vol molt temps, que potser haurem d’obtenir sacrificant algunes lectures. Arriba un moment que veus que no pot matar (llegir) tot el que és gras (tota la formació). Quan s’arriba a la confusió, potser el millor és tancar tots els canals i escriure.

    Tens raó quan dius que obvio el camí (de la lectura), però és que la lectura ve de fàbrica a tots els escriptors i guionistes. En canvi, no tots els lectors acaben sent escriptors. Jo, que em declaro víctima de les meves lectures indiscriminades ( 🙁 ), m’he acabant trobat amb un patró que, a més, no s’estan de repetir tots aquells guionistes o escriptors d’èxit (Des de l’S.King al Richard Curtis): normes de guió? Vale. Però el que et farà realment més bo és asseure’t hores a escriure el millor que puguis.

    Tot i que, ben mirat, val més arribar a aquesta conclusió a través de lectures indiscriminades que no pas arribar-hi.

    1. Toni! Gràcies pel comentari. És la meva primera vegada…

      El que jo proposo és llegir tot allò que pugui ser interessant (bo o dolent). No pq t’hagi d’ajudar a escriure, sino pq t’ajudarà a pensar. El que sovint detecto és que molta gent escriu i escriu i l’únic que fa és omplir pàgines. Per evitar-ho reivindico PENSAR. S’ha de pensar més abans d’escriure i al pensament crític aquest s’hi arriba coneixent allò que et pot ser útil i allò que no.

      Per cert, un altre debat seria si el lectura ve de fàbrica a tots els escriptors i guionistes… 😉

Comments are closed.