EL MARC LEGAL DEL GUIÓ – Primera part (de 5)

Share

rpi

Ja ha començat el curs 2016/2017 i les publicacions de guió.cat tornen a la normalitat.

Com que la majoria ha aprofitat aquest estiu per desconnectar de tot allò que té a veure amb el guió, aprofito aquest primer post de la temporada per fer un repàs bàsic dels diferents processos burocràtics i legals amb què tot guionista es troba en un punt o altre del procés d’escriptura.

Aquest post vol ser una eina introductòria per a aquells aspirants a guionista i interessats a escriure guions i una eina de consulta per a professionals.

1 – Registre de la propietat intel·lectual

http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/rpi/

Anar a l’oficina del Registre de la Propietat Intel·lectual amb un exemplar de l’obra enquadernat, paginat i signat i 12,60€ euros és el primer pas.

Bé, el segon. El primer és escriure una obra. Un cop el guió té la consistència necessària es pot registrar. No cal que sigui l’obra final o definitiva, simplement cal que es reconegui en el text una obra original.

Què es pot registrar?

  • Guions de llargmetratge (ficció i documental)
  • Guions de curtmetratge (ficció i documental)
  • Guions de televisió: sèries, Tv-movies, mini sèries (ficció i documental)
  • Bíblies de sèries
  • Tractaments de llargmetratges (ficció i documental)

Fora de l’audiovisual s’hi registren músiques, obres literàries, de teatre, científiques, obres pictòriques, programes informàtics o web…

Què NO es pot registrar?

  • Idees
  • Sinopsis
  • Programes d’entreteniment

Per a què serveix el registre?

El registre d’una obra atorga un copyright. No és obligatori, però serveix per acreditar qui és l’autor d’una obra i a qui corresponen els drets d’explotació econòmica de l’obra. El fet de no registrar no fa que els drets no corresponguin a l’autor: la pròpia autoria fa que aquests drets siguin irrenunciables. El registre és doncs una prova més que demostra l’autoria d’una obra.

Les obres es poden registrar a qualsevol delegació del RPI (tant de Catalunya com de la resta de l’estat espanyo). Existeixen altres “llocs” on registrar com ara la plataforma Safe Creative, que n’ofereixen de gratuïts, sempre i quan cediu una sèrie de drets, o de pagament si els voleu conservar tots. http://www.safecreative.org/

Què és el copyleft?

http://fundacioncopyleft.org/es/9/que-es-copyleft

En la línia del que parlava abans apareix el concepte copyleft. Hi ha qui està en contra de les restriccions que plantegen les lleis de drets d’autor (copyright) i creu que les creacions haurien de ser lliures per a fer amb elles el que es vulgui. Les llicències copyleft ho permeten sense incórrer en cap delicte.

A mig camí entre uns i altres apareix Creative Commons, organització que es dedica a oferir alternatives pel que fa a protecció de drets. Ofereixen llicències que garanteixen els drets irrenunciables, però n’alliberen d’altres com el de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació. CC ofereix diferents nivells de protecció i és l’autor qui decideix quins vol cedir i quins es queda. https://creativecommons.org/

Amb l’aparició d’internet i l’auge de les autoproduccions, cada cop hi ha més creadors de diferents àmbits que posen les seves obres a disposició de la gent, per això deixen lliures una sèrie de drets.

licencias-de-derechos-de-autor

Quina durada tenen els drets d’una obra?

La legislació vigent marca una durada dels drets per tota la vida de l’autor i fins 70 anys després de la seva mort, o 80 per aquells que van morir abans de 1987. Curiositat: aquest any passen a domini públic les obres de Lorca i Valle Inclán.

Sobre el drets, cal fer un apunt. Quan un guionista vol adaptar una obra preexistent (literària,  televisiva, cinematogràfica o fins i tot quan s’adapta una cançó) necessita tenir els drets d’aquella obra. Normalment, si un guionista vol adaptar un llibre, es pot posar en contacte amb l’autor per què li firmi la cessió o amb l’editorial en cas que l’autor ja hagi cedit els seus drets.

Base de dades d’obres literàries lliures: http://www.gutenberg.org/

I si hi ha més d’un autor?

Quan una obra té més d’un autor simplement cal que tots vagin al registre per confirmar la seva part d’autoria.

En una sèrie, com pot ser una diària de TV3, és important registrar la bíblia, que és el document que conté les trames que es desenvoluparan al llarg de la temporada i les descripcions dels personatges que hi apareixen. Els capítols, com que es treballen amb molta immediatesa sovint no s’arriben a registrar.

En el cas que algú digués que un capítol és un plagi, n’hi hauria prou per demostrar que no amb anar a la bíblia de la sèrie per veure que els personatges i les trames han estat prèviament registrades.

Un últim apunt sobre plagis: És molt difícil demostrar un plagi. Els casos que s’han donat sovint tenen a veure amb projectes que s’han enviat a productores, que s’han rebutjat i, poc després aquesta productora treu un producte molt semblant al que van rebre. Si hi ha una cadena de mails que ho corrobora, es pot demostrar.

Un exemple de no plagi: l’any 1998 Pixar i Dreamworks estrenen dues pelis d’animació protagonitzades per formigues, Bichos (A Bug’s life) i Hormigaz (Antz). Per què no hi ha plagi? Perquè el denominador comú, que seria “una peli protagonitzada per formigues” és simplement una idea… i les idees a vegades s’assemblen entre elles o viatgen per l’aire i la gent les aprofita (i no es poden registrar). El que les fa diferents són els personatges i la forma com han sigut desenvolupades.

antzabugslife

Les productores sovint demanen una còpia de la fitxa de registre amb el guió, si no ni se’l miren. O almenys introdueixen una clàusula en els contractes que els eximeix de tota responsabilitat en cas que el guionista no ostenti els drets de l’obra.

Posem-nos en el cas que has escrit un guió, l’has registrat, l’has deixat llegir a una productora i… sorpresa! Aquesta està interessada a produir-lo.

(Continuarà…)

Marçal Cebrian

About Marçal Cebrian

Guionista i analista de guió format a l'ESCAC i a la EICTV cubana. Com a guionista ha fet pràcticament de tot: ficció, documentals, animació, curts i llargs i ha estrenat al cinema i a televisió. També ha treballat d'analista i lector de guió. És un bon partit.

2 comments on “EL MARC LEGAL DEL GUIÓ – Primera part (de 5)

  1. Un dubte… En un guió de llarg que he acabat en el cual hi han algunes escenes que giren al voltant d’una cançó en concret… He de tenir els drets de les cançons per enregistrar un l guió?

    1. No! El pots registrar tranquil·lament. Serà la productora (si pot, o si vol) l’encarregada de comprar els drets de les cançons.
      De tota manera, deixa’m que et faci una recomanació: comprar els drets de segons quines cançons és molt car… per tant, seria bo que tinguéssis un pla B per si, arribat el dia, no poguéssis tenir la cançó que sobre la que havies escrit les escenes.

Comments are closed.