EL MARC LEGAL DEL GUIÓ – Segona part (de 5)

Share

2  – Cessió de drets (a una productora)

Llegiu la primera part aquí:

http://guio.cat/marc-legal-guio-primera-part-5/

ccHo havíem deixat en el punt en què una productora estava interessada en el teu guió.

Perfecte. Però la reflexió adequada seria: estàs tu interessat a tirar endavant el projecte amb aquesta productora?

Sí? Segur? Els guionistes hem de trencar amb la idea que són els productors els que busquen guions. Som nosaltres els que hem de buscar la productora adequada pel nostre guió tenint en compte que els haurem de cedir una sèrie de drets… Encara n’estàs segur? Ok, perfecte!

Per torbar el finançament necessari per aixecar l’obra que has escrit, una productora necessita tenir els drets del guió. A curt termini els necessita, entre altres coses, per demanar subvencions, buscar ajudes o anar a un mercat i si la cosa va bé, a llarg termini els necessitarà per fer la peli i poder-la projectar.

Hi ha dos tipus de drets: els morals i els d’explotació.

Els drets morals són inalienables i irrenunciables. Els drets d’autor formen part d’aquests drets morals que el guionista no pot cedir. La legislació vigent així ho contempla i no és necessari incloure cap clàusula en aquest sentit en un contracte. Fins i tot en el cas que firméssiu (tot i que no sé per quin motiu ho hauríeu de fer) una clàusula on els cedíssiu, aquesta no tindria validesa.

Els drets d’explotació en canvi sí que es poden cedir. De fet, si el guionista vol que una productora produeixi el seu guió li haurà de cedir irremeiablement una sèrie de drets.

Què fa una productora per obtenir els drets del teu projecte?

Et presenta un contracte. N’hi ha de molts tipus (en la tercera part en parlarem), però en relació als drets d’explotació, tots inclouen clàusules de cessió de drets similars a aquestes:

“…el GUIONISTA cedeix a la PRODUCTORA els següents drets:

  • Dret de reproducció, entès com la facultat de fixació de l’OBRA AUDIOVISUAL en un suport i/o format que permeti la seva comunicació o distribució, així com ‘ obtenció de còpies totals o parcials sense límit de quantitat, ja sigui en suport analògic o digital.
  • Dret de distribució, entès com la facultat de posada a la disposició de tercers còpies amb finalitat comercial o qualsevol altra, originals o no, en qualsevol format, de forma continuada o periòdica, per qualsevol mitjà, entre altres lloguer, préstec, donació, promoció, internet etc.
  • Drets de comunicació pública, entenent com a tal quan una pluralitat de persones pugui tenir accés sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles, incloent la comunicació presencial i l’emissió, transmissió i retransmissió per qualsevol mitjà, especialment per televisió, així com la posada a la disposició del públic, incloent-se l’exhibició en sales cinematogràfiques, vaixells, aeronaus, autobusos i trens, la seva emissió, transmissió i retransmissió per mitjà de la radiodifusió de qualsevol tipus, l’accés a les mateixes a través de xarxes de comunicació analògiques i/o digitals i/o en llocs oberts al públic en general o de forma restringida, incloent les emissions i retransmissions televisives denominades “Màster Antena Systems” (MATV), “Satellite Màster Antena Systems” (SMATV), “Multi-print Distribution Systems” (MDS) i televisió de baixa potència (LPTV).
  • Drets de traducció, doblatge i subtitulat, entenent-se per tals la realització de les necessàries adaptacions en l’OBRA AUDIOVISUAL per a doblar la mateixa a la versió original com a qualssevol altres llengües i dialectes diferents de la versió original, com per a transcriure, en la forma que decideixi l’adaptador corresponent, el guió de la versió original a qualssevol altres llengües i dialectes.
  • Dret de transformació, entès com la facultat de realitzar qualsevol modificació de forma, contingut, extensió o qualsevol altre aspecte de la qual es pugui derivar un resultat diferent o no; entre altres: arranjaments, revisió, actualització, realització de versions, resums, extractes o adaptacions.
  • Drets de dur a terme diferents obres derivades de l’OBRA AUDIOVISUAL, com remakes, seqüeles, preqüeles, spin-offs.
  • Drets d’explotació secundària, com productes promocionals (merchandising) o derivats de l’OBRA AUDIOVISUAL, entenent com a tal la difusió per qualsevol mitjà de la imatge i nom de l’OBRA AUDIOVISUAL a través dels personatges o bé nom, noms abreujats, títols, logotips i grafismes, així com qualsevol altre element relacionat amb el nomenat llargmetratge per a televisió que podrà materialitzar-se en qualsevol article o producte, de manera enunciativa però no limitativa, aliments, productes tèxtils, ceràmica, paper, fusta, plàstic o qualsevol altre material. L’explotació podrà fer-se per part de la pròpia cessionària o bé a través de tercers llicenciataris.”

Aquests drets permeten a la productora rodar, ensenyar, distribuir, transformar i explotar el guió i l’obra que en resulti. També parlen de la possibilitat de fer obres derivades o altres tipus d’explotació. Normalment els productors demanen per avançant la cessió de tot tipus de drets per curar-se en salut, tot i que d’alguns d’ells no n’arriben a fer ús mai.

No has entès res?

Tranquil, acostuma a passar. No ets advocat, ets guionista. Però hi ha certs professionals que sí són advocats i t’aclariran els dubtes que tinguis i t’aconsellaran sobre la idoneïtat de cedir o no alguns d’aquests drets. Si no veus clara alguna clàusula, negocia. El GAC (Guionistes Associats de Catalunya) ofereix als seus socis un servei d’assesorament jurídic gratuït. Associa’t.

De la mateixa manera que el guionista ha de cedir alguns drets, també és necessari que els protegeixi. És important afegir una clàusula que garanteixi que, en cas que la productora deixi de tenir interès a produir el guió, els drets puguin retornar a l’autor passats uns anys.

En el cas que el guió sigui un encàrrec, la productora no acceptarà mai aquest tipus de clàusula, però en un projecte personal del guionista és bàsic tenir-la i fins i tot indicar que el guionista faci seus els diners percebuts per l’escriptura. Té tot el sentit del món que si el productor no se’n surt, aquests tornin al creador.

No sempre és fàcil negociar aquestes clàusules… de fet, sent realistes, no sempre és fàcil poder signar contractes d’escriptura.

Potser per evitar un compromís excessiu amb un projecte massa embrionari, potser per desconfiança amb les possibilitats de finançament del projecte o potser per falta de diners per al desenvolupament, hi ha productores que no es decideixen a oferir un contracte de cessió al guionista. En aquest cas s’utilitza la fórmula de l’“opció” sobre el projecte.

Què és una “opció”?

L’opció no és la cessió dels drets en si, sinó la possibilitat que aquests drets siguin cedits a la productora que s’hi ha interessat. Per tant, és un contracte previ al d’escriptura que no contempla les condicions sobre les quals es pot regir un futur acord.

Aquesta opció comporta:

  • Que el productor pot moure el guió per tal de trobar finançament.
  • La durada acostuma a ser d’entre 1 i 2 anys.
  • El guionista pot (o més ben dit: ha de) rebre diners a canvi de l’opció.
  • L’opció és en exclusiva; igual que en un contracte, no pots cedir els drets a dues productores.

Evidentment, una opció mai és una garantia de res. Per això, com a guionistes que vivim i treballem en un sector que aspira a la professionalització de tots els seus actors, hauríem d’intentar trobar a productors que sí que apostin decididament per la nostra feina i que ens ofereixin signar un contracte.

(Continuarà…)

Marçal Cebrian

About Marçal Cebrian

Guionista i analista de guió format a l'ESCAC i a la EICTV cubana. Com a guionista ha fet pràcticament de tot: ficció, documentals, animació, curts i llargs i ha estrenat al cinema i a televisió. També ha treballat d'analista i lector de guió. És un bon partit.