Només per a guionistes: algunes consideracions (potser incòmodes) sobre escriure gratis

Share

Per mi un escriptor no és aquell que es guanya la vida escrivint, sinó aquell que escriu perquè li agrada. Cal tenir-ho en compte per entendre el punt de vista d’aquest article.

I és que escriure de franc no és cap problema. Està clar que tots ho fem des del moment que aprenem a ajuntar lletres en algun moment de la nostra primera infància i des d’aleshores no hem parat. És més, si el nostre principal motiu són els diners segurament no som veritables guionistes, o escriptors. Hi ha molts altres motius per fer-ho: per teràpia, per expressar-se, per aprendre’n, per sensibilitzar, per educar, per realitzar-se, per viure altres vides, o senzillament  per passar-ho bé… Qualsevol d’aquests és tan o més digne que fer-ho per guanyar diners. I penso que un veritable guionista o escriptor escriurà encara que hagi de guanyar-se les garrofes (potser a desgrat) amb una altra feina. De fet, potser no tindrà altre remei, perquè la veritat és que:

•    El mercat del guió està capgirat: hi ha més venedors (guionistes) que compradors (productors), i per tant no cal ser economista per veure que en molts casos un guionista autònom disfressa en realitat una relació laboral encoberta. (malgrat el que diguin les autoritats de la competència)

•    Molts dels que en algun moment aspiren a guanyar-se la vida com a guionistes (o escrivint en general) no ho faran mai,  ja no diguem exclusivament.

•    Com a mitjana, la vida professional dels creadors no és gaire més llarga que la d’un futbolista professional, perquè

•    …dels que es guanyen la vida com a guionistes molts acaben deixant-ho, o bé expulsats pel mercat o bé trobant una feina més estable.

•    Molts guionistes complementen els ingressos fent de professors de molts altres guionistes. Contribueixen a crear més aspirants a guionistes i a desequilibrar doncs encara més el mercat en favor dels productors. Ni m’hi oposo, ni ho fomento, però és així. (És un d’aquells debats que no discutim gaire entre guionistes. Ehem, avui sembla que fa bo… oi?)

•    I lamentablement a Guionistes Associats de Catalunya (associació a la junta de la qual pertanyo, perquè vegeu que no em mossego la llengua) en 20 anys no hem sigut capaços de redactar un codi deontològic, o com a mínim uns consells perquè els guionistes no ens trepitgem els ulls de poll en aquest petit ascensor que és l’audiovisual català.

Malgrat tot això, o més aviat per tot això, i a falta de l’esmentat codi deontològic, la meva humil opinió és que cal distingir entre…

Allò que escrivim:

escriure per a un mateix, per ser millor, per vocació, guanyar-se la vida, per millorar, per vendre’s, o per aconseguir triomfar…

de

Els drets d’allò que escrivim:

Aquests mai, mai, mai s’haurien de regalar, o prestar, a una productora, tant si ho hem escrit per iniciativa pròpia o per encàrrec. Ni tan sols el dret per què una productora mostri un projecte a tercers en exclusiva hauria de ser gratuït, penso jo. Caldria cedir-ho ni que fos per una petita quantitat, perquè quedés clar que la relació és professional i no de «bon rotllo».

Si no ho fem, encara que no treballem com a guionistes, estem minant -no cal que expliqui com- les condicions laborals d’una professió que potser ha estat, és o tal vegada serà la nostra.

Tanmateix cal ser pràctics. Els guionistes hem d’ensenyar la nostra feina, o explicar els nostres projectes al («client»/«jefe»), i de vegades per fer-ho cal invertir hores de feina que potser no aniran enlloc. No es pot anar pel món cobrant per ensenyar el teu portfolio.
wggb_logo_rgb72dpi-3

Aleshores, a partir de quin punt un guionista professional hauria de treballar o cedir feina sense demanar res a canvi? Aquí tenim un debat pendent. Mentrestant, el sindicat dels guionistes britànics WGGB, sempre uns milers d’anys per endavant, ho tenen força clar, com van dir l’any passat en la seva campanya «Free is NOT an option». Aquesta campanya inclou un decàleg en el qual ofereixen ELS SEUS consells de com aprendre a dir no sense perdre feina (això és el que diuen). Aquí els teniu.

Com dir «no» – 10 passos fàcils per assegurar-vos que cobreu

1. No tingueu por de parlar de diners. Per molt que escriure sigui la vostra passió, també és el vostre negoci. No és un hobby.

2. Si teniu agent, digueu-li al productor que hi haurà de parlar abans de pactar res.

3. Feu-li saber al vostre agent que no us podeu permetre treballar gratis. Si el vostre agent us anima a treballar de franc, potser el que necessiteu és un altre agent.

4. Sigueu sempre educats però ferms.

5. Si un productor vol moure la vostra idea sense adquirir-ne una opció, deixeu-li clar que sense una opció no tindrà el drets exclusius de la vostra obra. Sou lliures d’ensenyar-la a d’altres productors, cosa que teniu intenció de fer.

6. Si us suggereix que li feu un tractament, una sinopsi llarga, una primera versió o cap altra feina de desenvolupament, demaneu-li quant us pagarà.

7. Si us diu que no té diners per a desenvolupament, expliqueu-li que les vostres despeses corrents no us permeten treballar de franc.

8. Molt poques vegades és veritat que no hi ha diners, si és que ho arriba a ser mai. Si us manteniu ferms, us sorprendreu del que arribeu a aconseguir.

9. Estigueu preparats per deixar-ho. Si un productor està interessat de debò,  trobarà la manera de pagar-vos. Si no vol pagar, segurament és que no valora prou la vostra idea.

10. Si en cap moment no sabeu què fer, contacteu el WGGB i demaneu consell. Ajudar els socis de WGGB és la nostra feina. Si no en sou socis, us podeu inscriure en línia.

Són realistes, aquests consells? Són de sentit comú? Jo penso que sí, però potser m’equivoco. El que sí que són és bon punt de partida per començar a debatre i fer els nostres.

Toni Cama

About Toni Cama

Guionista tot terreny en TV. S'ha entretingut fent entreteniment, ha xalat com un nen escrivint per a programes infantils, s'ha format treballant en documental, s'ha promocionat creant publicitat, ha somniat fent ficció i ha rigut escrivint gags. Gèneres preferits: el misteri, la ciència ficció, el fantàstic i és clar... la comèdia.