Noves maneres d’exportar les sèries catalanes

Share

Nausicaa-Bonnin-Cites-Mojar-en-tiempos-de-series-Juan-Burdeus-Serielizados

Les sèries s’exporten per treure un rendiment econòmic a un audiovisual que generalment has pensat per al teu mercat. Però l’exportació aporta altres beneficis a part de l’econòmic; el cultural, amb expansió de la llengua i de la forma de vida d’un lloc, i el laboral, on et permet exposar els professionals (tant de davant com de darrere la càmera) al món.

TV3 té casos d’èxit a l’hora d’exportar sèries a altres països i “Polseres Vermelles” potser n’és l’èxit més recent amb la seva emissió a Finlàndia, Mèxic i Corea del Sur (a part del remake nord-americà).

Televisió de Catalunya s’ha fet una marca al món per al documental i per les sèries/programes infantils (“Balseros”, “Una mà de contes” i “Les tres Bessones” en serien tres bons exemples) i és bo que tinguis una “marca” amb que t’identifiquin, però estem vivint un moment de màxima explosió de les sèries i una oportunitat nova de TV fora de la TV que hem de saber entendre i jugar. Perquè qui marqui perfil ara, estarà en millors condicions per continuar la batalla pel contingut original.

Està molt bé que Televisió de Catalunya ofereixi les seves sèries, de manera gratuïta, als teleespectadors catalans a través del seu web. Que els catalans en el fons són els que han pagat aquestes sèries i per tant que les temporades estiguin accessibles sempre que vulguin al 3alacarta és com ha de ser. Però pensem des de fora de la perspectiva catalana… “Pop Ràpid” o “Cites” podrien interessar a més públic que el català?

Intentar moure produccions a altres cadenes de televisió del món pot ser un esforç titànic i de moltes reunions en mercats de continguts. Pot ser una feina costosa i esgotadora amb pocs resultats per a sèries molt pensades pel mercat local, però per això hi ha una nova via que podem tenir en compte…

A Barcelona tenim dos portals de Video on Demand molt rellevants:

  • Wuaki.tv, un videoclub online nascut a Barcelona que està present al Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya… i creixent. I que segurament és la plataforma que millor funciona per a l’usuari.
  • Filmin, la casa del cinema independent a internet i un dels membres rellevants de la xarxa EuroVOD, que ara està en plena expansió a llatinoamèrica (començant per Mèxic).

Qui millor per ser els nostres aliats a l’hora d’exportar les nostres sèries que dos portals de vídeo a la carta que ens coneixen bé i que tenim a pocs minuts de casa?

Qui no creu que un “Cites” (retitolat per exemple “Dates in Barcelona”) no podria funcionar a la plataforma de Wuaki al Regne Unit? O que els modernos de “Pop Ràpid” no podrien interessar als mexicans que vegin Filmin Latino?

No només de televisions tradicionals va el mercat televisiu actual, i TV3 no n’ha de perdre la batalla… Segurament el tracte econòmic no seria astronòmic, i no estem parlant de les xifres de TVs nacionals, però ens obriria la porta a guanyar públic, a expandir la nostra cultura i sobretot, a fer conèixer actors, directors i guionistes d’aquí… Vaja, a ser “motor de la indústria audiovisual catalana”, com fa i ha de fer Televisió de Catalunya.

L’objectiu de TV3 es deu al seu públic, que és el que paga la cadena, però està clar que no està de més mirar quin impacte podrien tenir aquestes produccions a l’exterior. Potser no ens treurà de pobres, però potser ens dóna una empenta cap a endavant!

Víctor Sala

About Víctor Sala

Guionista del curt ROBOTA. Faig cafès a SERIELIZADOS i al festival Serielizados Fest.

2 comments on “Noves maneres d’exportar les sèries catalanes

  1. Tens tota la raó Víctor. El món no s’acaba amb l’emissió als canals tradicionals. De fet el món d’ara comença just allà, i continua molt més.

    I el que seria més interessant és que la majoria de projectes i dissenys de producció inclogués tinguessin en el seu ADN aquesta ambició d’exportar. De fet, com a televisió pública aquest hauria de ser un mandat, per tot el que tu mateix has dit, per rendibilitat a nivell econòmic, per exportar el treball dels professionals de Catalunya i per una qüestió més profunda: la convicció que la cultura catalana és cosmopolita i que partint del local podem tocar l’universal.

  2. Molt d’acord amb el teu comentari, Anna.
    No totes les produccions que fa una TV pública han de tenir aquesta voluntat de ser exportades, però sí que una majoria han de portar l’ADN que indiques, el que partint de lo local arribin a l’universal.

Comments are closed.