COM EL PP HA DESTRUÏT EL MÓN DE LA CULTURA I HA CONDEMNAT ALS SEUS TREBALLADORS

Share

Per seguir amb la catarsi col·lectiva, necessària per no tirar-se un tret, a mi m’agradaria explicar-vos que el sector de la cultura i molt especialment del cine, està molt molt enrabiat i el que és pitjor, desesperançat, amb aquest resultat. Perquè al cap d’uns dies un pot pensar que bé, malgrat tot, la vida continua. Ara fa calor i anirem a la platja, alguns llogaran un apartament a la Costa Daurada altres una parcel·la al càmping la Ballena Alegre de Castelldefels. Però al cap i a la fi qui més qui menys podrà fer una mica de vacances, prendre’s un gelat al capvespre, anar a sopar una pizza, banyar-se a la piscina del cunyat o d’aquell amic que li va prou bé, i mentre es vagi tirant doncs no val la pena barallar-se. S’ha d’encarar la vida amb un somriure no? Clar, s’ha de girar la truita com diu aquest simpàtic vídeo de El Hormiguero que sembla ideat per satanàs.

Així que aparentment tot continuarà igual excepte que a poc a poc tot canvia, d’una manera radical però tant profunda i silenciosa que no es nota. I la idea del campi qui pugui, tonto l’últim, si no robes, si no fas la trampa t’enfonsaràs es va escampant com un verí letal. No tot és culpa del PP, també és culpa del capitalisme ferotge i de la raça humana i el seu gen egoïsta no ens enganyem, però alguns Estats ho exploten més que altres. Aquest com sabem és l’exemple més recalcitrant de que la trampa triomfa, de que el cridaner i mal educat és l’escoltat, de que el egòlatra sense escrúpols és ascendit.

 

cociente intelectual
“Cociente” intelectual

Potser per vosaltres tot continua igual, tant de bo, us ho desitjo. Per nosaltres es perpetua l’horror. Esperàvem pacients (i impacients) un canvi de govern. Ja que el que han fet amb la cultura no te nom ni precedents i s’hauria de denunciar als organismes internacionals. Montoro considera el cine i el teatre un entreteniment prescindible. Però més enllà dels seus valors i els dels seus companys de partit que han quedat molt palesos i han destrossat milers de llocs de treball, la seva operació no és una mera retallada per destinar els diners a fins més nobles. És una operació conscient que te com a finalitat abaratir la cultura fins que ja no valgui res i després vendre-la al sector privat. És una deserció institucional a la cultura en tota regla, és com agafar totes les persones que hi treballen posar-les en una càmara de gas i abaixar la palanca.

Des del 2009 s’ha retallat el 70% del pressupost a cultura. El 70!!. S’ha reduït a 0€ (zero!!!) el pressupost de les biblioteques per comprar llibres, la qual cosa afecta a les biblioteques, a les editorials i als autors. El super IVA cultural ha provocat el tancament de moltes sales de cinema el que ha fet que moltes poblacions no tinguin sala de cinema, poblacions de més de 100.000 habitants!! Els seus veïns no poden anar al cinema sense agafar el cotxe i conduïr almenys mitja hora, el que fa que dessisteixin i optin per baixar al bar, per posar un exemple molt pràctic de com ens afecta.

Montoro, un dels nostres millors amics
Montoro, un dels nostres millors amics

De 100 milions que destinava l’Estat al Cinema (França en destina 770 y Alemanya 340 perquè us feu una idea) ha baixat fins a 20 en l’actualitat. 20!!! Que potser us sembla molt però no és res. D’aquí, a més, també surten els diners destinats als tres festivals importants d’Espanya. Una pel·lícula espanyola mitjana són 2M. I no vull entrar a discutir si és molt car o no, fins que no us mireu un pressupost d’un llargmetratge. Ningú discuteix el que val un edifici perquè ningú en te ni idea de materials, ni paletes, ni arquitectura oi? Doncs això és el mateix.

Per tant, si agafem aquesta mesura, se’n podrien fer 10. Donaria feina a 5 guionistes (En les altres 5 el director s’escriu el guió). 5 guionistes en tot l’Estat!! Se’n fan més perquè les pel·lícules per molt que es pensi el contrari, no es fan només amb subvenció pública. El futbol deu 3.600 Milions a Hisenda. El cine no deu res, li deuen. El futbol suposa el 1,7% del PIB. La cultura el 4%. Així que les coses clares. Ah per cert, a les festes taurines s’hi dediquen 560 milions. Així que, que el poble sigui analfabet i mediocre i segueixi votant al PP NO ÉS CASUAL.

800 pantalles de cine s'han apagat en els últims 4 anys
800 pantalles de cine s’han apagat en els últims 4 anys

Per això potser aquests dies si veieu algú que es dedica a la cultura el trobareu veritablement afligit. Teníem l’esperança que amb un altre govern, ja no més sensible amb l’art sino també més intel·ligent i que no actúa amb venjança, es restablís i millorés el sistema de subvencions aniquilades pel Govern Popular deixant a l’estacada moltes empreses i molts treballadors autònoms.

Teníem l’esperança que baixés el IVA el més alt d’Europa amb molta diferència, que ha sigut, no només injust i perillós sinó econòmicament un sense sentit ja que s’ha perdut més que no s’ha guanyat amb aquesta “mesura”. Teníem l’esperança de tenir un Govern que entengués la importància estratègica i política del cinema i l’audiovisual en general i la seva capacitat per generar treball i atraure inversions estrangeres, augmentant els incentius fiscals per convertir Espanya en un país atractiu per les co-produccions o els rodatges. Teníem l’esperança d’un govern obert que no criminalitzés el món de la cultura fos quina fos la ideologia expressada per alguns actors o directors, la esperança d’un govern que no exercís la censura encoberta. Que tant si fos de dretes com d’esquerres no castigués la cultura.

Perquè la sanitat i la educació s’han retallat però la cultura ha sofert una persecució sense precedents i injustificada. Però totes aquestes esperances depositades s’han esfumat i amb elles els somnis de tenir un sector més fort, amb més feina, més oportunitats i menys precarietat laboral. Condemnats al amateurisme per sempre, a un ofici que només s’hi poden dedicar els més rics que visquin d’altres ingressos. Que obliga als joves a marxar a Los Angeles i tant de bo allà els rebessin amb els braços oberts però diria que això només li passa a Bayona. Els que queden només poden pidolar per quatre duros i fer una pel·lícula on molta gent no cobrarà. Alguns sempre tindran la publicitat però altres, com els guionistes, no.

A Sunset Boulevard algun guionista s'ha ofegat en una piscina
A Sunset Boulevard algun guionista s’ha ofegat en una piscina

Així que, potser menjar-se un gelat al capvespre compensa uns segons, els justos abans d’adonar-te’n que les coses podrien ser molt millor i hi ha una sèrie de gent que no ho vol, que simplement no li dona la gana perquè els seus valors són uns altres on el cine, la literatura o el teatre són totalment prescindibles i no només això sinó poc convenients ja que solen ser crítics amb les coses que no es fan bé fins i tot amb les que es fan bé, tenen la estranya i incomoda mania de plantejar-se les coses i tenen en el seu haver una arma de destrucció massiva; la capacitat de poc a poc capgirar la truita però aquest cop de veritat.

El menyspreu i la ignorància per part d’aquest Govern per desgràcia sembla que ha calat i apostar només pel futbol i els toros ha funcionat perpetuant la seva hegemonia. I sí, d’això depèn el nostre dia a dia, la nostra feina, el nostre sostre, els nostres plans de futur, la nostra família, els nostres somnis i per tant el nostre benestar i la nostra felicitat. Malgrat tot clar res pot condicionar la nostra felicitat i sempre s’ha de trobar una sortida, una manera d’aguantar en els moments més durs…La meva de moment es diu Wallapop.

Sempre ens quedarà el frigo pie..en el record
Sempre ens quedarà el frigo pie..en el record

 

 

Mireia Llinàs

About Mireia Llinàs

Inusual guionista de cine i TV que no és alcohòlica i es socialitza força sovint. Això sí, menja pizza davant de l'ordinador. Ha escrit en series com Ventdelpla, Kubala Moreno i Manchon. I pel·lícules; Sólo Química.S'ha atrevit amb una novel·la; Els enemics silenciosos. Story editor i analista exigent que no li agrada trobar-se frases com "abrimos plano" en un guió.

4 comments on “COM EL PP HA DESTRUÏT EL MÓN DE LA CULTURA I HA CONDEMNAT ALS SEUS TREBALLADORS

  1. Mireia,
    No et vull pas dir allò tan redit: el món de la cultura s’ ha de viure sense esperar-ne res, perquè la cultura és comunicació, no pas ascetisme que vol la solitud.

    Per això només tenim un remei: crear, crear, crear. I si un dels diversos camins de la creació estan tancats, obren d’ altres. En el teu cas, has encetat la novel·lística. El tens obert. Tot i així, no t’hi tanquis. Estigues alerta per quan es desbloqui un altre dels que ja has recorregut.
    La varietat, dins la creació, d’alguna manera sempre funcionarà.

    1. Jo estic oberta a tot i tant, això primer de tot. Però amb aquesta excusa del creador no n’ha de voler treure res s’aprofiten els Estats conservadors però no només conservadors sino que s’han posat al cap acabar amb la cultura d’un pais, clar que nosaltres sempre trobem la manera però això no vol dir que estigui bé. “Clar, ells ho fan perquè els hi agrada no hi han de viure”. A més no estem parlant només de creadors sino tots els treballadors de la cultura. En ua peli hi treballen perrquers, constructors, conductors, empreses de catering, especialistes de mil coses…dona a feina a molta gent directament i indirectament. Perquè ha de ser menys? Perque ens posicionem amb els metges, enfermers, professors, miners i bombers pero els de cultura ah els hippies aquests viuen de l’aire…no no hi estic d’acord.

  2. Crec que en aquest país li falta molt per entendre que la cultura és una Industria com qualsevol altre sector. I, per tant, s’ha de respectar. Els treballadors tenen tanmateix els mateixos drets. Es un desastre no comprendre la realitat. A més, parlar de cultura és material sensible, molt important, de temps immemorials. Sense cultura no som res. Som a l’abast del gran poder que ens manipula com simples marionetes. Malgrat tot, jo confio en la ciutadania, hi ha persones molt “maques” solidàries i amb gran empatia. Gràcies precisament a la cultura les persones saben coses i saben molt i fins i tot el més mínim inimaginable i és amb aquesta esperança que hem de viure.
    Em trenca l’ànima que es pensi que els artistes són quatre hippies i punto. Res més allunyat de la realitat pura i dura de molts professionals que hi deixen “la carcanada”com deia la saviesa popular del meu poble. I si algú en dubta, que ho provi i veurà “el pa que hi donen”. Crear, és extenuant, un esforç que va més enllà de les possibilitats de la ment, perquè cal treure d’on no hi ha res…un paper en blanc, repeteixo, un paper en blanc.
    Sé, que molts comprendran el què dic, n’estic convençuda. I aprofito per expressar el meu respecte a tots els professionals que treballen fins esgotar-se sense rebre ni un bri crematístic, a canvi.

  3. Sí jo crec que en general hi ha un desconeixament de la dificultat de crear i escriure, jo crec que pel fet que agafar un boli i escriure paraules és molt fàcil però escriure un bon llibre no n’és gens, ara, l’acte és el mateix. El que és inacceptable és que un Estat la infravalori fins a límits insospitats, això és molt greu. i això és el que s’ha patit i pel que sembla seguirem patint.

Comments are closed.