QUÈ SE N’HA FET DE LA SITCOM?

Share

En poc més d’una dècada, la comèdia ha deixat de ser el gènere favorit dels espectadors de televisió

Quina és la vostra sèrie favorita? Si la majoria responeu Game of Thrones, Mad Men, The Sopranos, Breaking Bad, Sherlock, True Detective, House of Cards o alguna altra sèrie dramàtica o de misteri… vol dir que la següent reflexió no va desencaminada. Alerta, això no és una queixa contra aquests gèneres (en sóc gran fan), sinó més aviat una petició: fem més comèdia.

imagesFa 10 o 15 anys, quan m’estrenava en això del guió, les sitcoms tallaven el bacallà: «Friends», «Frasier», «Seinfeld», «Plats Bruts»…  i tots teníem al cap els referents de la dècada anterior que havia importat TV3: «Els joves», «L’escurçó negre», «Allô, Allô»…. On és doncs avui la sitcom?

Deu haver anat a comprar tabac, perquè el cas és que des de fa uns anys no se la troba a casa nostra. El model de comèdia televisiva per excel·lència –comèdia entesa com a ficció, s’entén– ja fa anys que no figura en els plans de programació de les cadenes. Tal vegada amb alguna excepció, com algun capítol de «Gim Tony» al canal Cuatro, el format de mitja hora fa temps que va desaparèixer del sector audiovisual Espanyol, que s’ha estancat en les comèdies-llargmetratge com “Aída” o “La que se avecina”. I pràcticament ha abandonat el prime time. I si parlem del panorama de la sitcom en català… aquí el teniu.

En efecte. Però la comèdia ha desaparegut de la faç de la terra? No. Fa poc TV3 emetia la primera (desconec si única) temporada de El Crac (tot i que és una sèrie de 40 minuts, i que potser no és comèdia al 100%), i sobretot els canals secundaris de TDT no paren d’emetre les comèdies americanes. Per esmentar-ne les que tothom coneix: How I met your mother, The Big Bang Theory i altres com Modern Family que, tot i no ser ‘sitcoms’ en sentit de gravació en un plató, sí que ho són com a comèdia basada en situació. Totes aquestes sèries tenen el seus fans.

I doncs? Per què n’hem deixat de fer aquí?

1. El format de ficció curta no interessa.

images
“El Crac”, humor amb un punt de tragèdia, amb episodis de 40 minuts. És el producte que més s’assembla a una sitcom que ha fet TV3 darrerament.

Amb la inversió que suposa produir ficció, 25 o 30 minuts no és una durada prou llarga per aportar publicitat i diners a la cadena. I és cert. La sitcom és un producte relativament car a l’inici, i subratllo relativament perquè és car respecte a la telenovel·la, però potser no ho és tant respecte a d’altres sèries.

2. El que està de moda és el drama i el misteri.

34_200828_0_ForbrydelsenSeason2
El gènere policíac, el misteri i el drama han pres la capdavantera en la ficció de culte a totes dues vores de l’Atlàntic

¿Va començar fa 15 anys amb CSI, posteriorment amb “Lost” , amb el relativament recent Nordic noir, o amb la darrera onada de sèries de la HBO (“True Detective”)? No en tinc ni idea. Però tinc clar que és una tendència internacional.

Les sèries policíaques i les de misteri, més o menys barrejades amb el drama, han envaït la graella de programació. No només han desplaçat la comèdia, sinó també el cinema i s’han convertit en obres de culte. Tant, que les grans produccions espanyoles, sempre uns anys a remolc, actualment van en aquest sentit. En voleu exemples? vegeu què promocionen i què programen TVE, TELE5 o ANTENA3 a les 22:30. La comèdia mai no desapareix del tot, però tampoc és mai el seu producte estrella.

3. A tv3, l’oferta d’humor ve servida per un altre costat.

La sitcom «Plats bruts» va marcar el punt àlgid de la comèdia a TV3 (alguns capítols amb un milió d’espectadors! Era abans de la TDT). Però és que l’humor, en general, era líder d’audiència: a l’any 2000 no només hi havia sitcom, sinó talk show amb «La cosa nostra», «Malalts de tele»… Ara ja fa anys que l’humor a TV3 ara es concentra en dos programes d’esquetxos: «Polònia» i «Crackòvia». Pel que fa a la ficció, cal esmentar «El Crac», tot i que sense tanta audiència.

Que potser ens hem cansat de la comèdia?

big_bang_theory_design_by_marty_mclfy-d34sfyd
La sitcom, un dels gèneres més antics de la televisió, continua triomfant arreu del món. Per què aquí no?

No ho crec. La comèdia, tant en el seu format més tradicional (sitcom)  o en altres  variants (com el mockumentary) continua tibant audiències arreu del món.

Jo trobo injust que el gènere més popular hagi quedat arraconat. Però si amb això no en teniu prou m’agradaria donar…

 

Quatre motius per què la ficció d’humor ha de tornar.

1. La pasta.

lost-skimo
Lost (2004-2010). Probablement el més gran fenomen televisiu del que portem segle XXI. Però… Quantes vegades l’han reemès? Comparem-ho amb qualsevol sitcom d’èxit.

L’audiovisual és cultura però també negoci. Obvietats que convé recordar. Una sitcom pot ser cara de produir per pocs minuts d’emissió, però en contrapartida, se li treu partit en forma de múltiples reposicions: podem veure 3 vegades el mateix episodi de “Big Bang Theory”, “How I met your mother” o “Els Simpson”, per no dir els cops que hem vist episodis de “Plats Bruts”. Però…

quantes reemissions de “Lost” seríem capaços de veure?

És el que té el misteri. La segona vegada l’assassí torna a ser el majordom. A part d’això, tot i que no ho sembli pel panorama audiovisual local, un format de 25-30 minuts és més fàcil d’exportar que un de 50 o 70.

2. Perquè totes les tendències canvien.

Tot s’acaba i tot canvia. I crec que la comèdia, (i em refereixo la comèdia 100%, sitcom o no) tornarà a ser el gènere preferit tard o d’hora. I quan la comèdia torni amb força, si no l’hem practicada, potser l’haurem de tornar aprendre a fer.

3. Perquè la societat necessita la comèdia.

Només una sèrie d’humor permet emmirallar-nos i riure’ns del patetisme la nostra societat. L’humor d’un programa d’esquetxos pot ser tallant, brutal, àcid, irreverent… Però només una ficció pot sembrar l’humor subtil, creant personatges tridimensionals que creixin a la llarga a través de trames complexes.

4. Per mantenir la dignitat de la llengua.

Aquesta raó és opcional. Només n’heu de fer cas si us importa la pervivència del català. TV3 és, amb diferència, la principal televisió al món en aquesta llengua. És la que ho té més fàcil per produir una sitcom (o altre tipus de comèdia) de qualitat. Si ens hem d’esperar que 8tv, IB3 o Canal 9 -prèvia ressuscitació- assumeixin aquest paper, val més que ens n’anem a mirar les obres de la Sagrada Família. Que el català estigui mancat d’un referent actual de comèdia és un cop de peu als menuts de la llengua. Potser és veritat allò dels superherois: Un gran poder comporta una gran responsabilitat.

Toni Cama

About Toni Cama

Guionista tot terreny en TV. S'ha entretingut fent entreteniment, ha xalat com un nen escrivint per a programes infantils, s'ha format treballant en documental, s'ha promocionat creant publicitat, ha somniat fent ficció i ha rigut escrivint gags. Gèneres preferits: el misteri, la ciència ficció, el fantàstic i és clar... la comèdia.

3 comments on “QUÈ SE N’HA FET DE LA SITCOM?

  1. ‘La Sagrada Família’, de Dagoll Dagom, també em sembla una sèrie propera a la sit-com. Com a mínim igual de propera que ‘El crac’.
    Desconec per què va durar només dues temporades. A mi em sembla un dels productes de ficció més complets que ha fet TV3 en el segle XXI.

    1. Hola, Martí. Moltes gràcies pel teu comentari. Jo no vaig seguir gaire “La Sagrada Família”. Crec que només en vaig veure un capítol i, per tant, no puc opinar sobre el darrer que comentes, però coincideixo amb tu que va ser una sèrie propera a la sitcom, tot i que, clar, no ben bé. Era llarga (uns 50 minuts, oi?). “El crac” també ho és. En tot cas, ja fa temps que TV3 ja no encarrega ficció de mitja hora pels motius que siguin –però sobretot econòmics, interpreto, igual que la gran majoria de cadenes–. Per mi és un problema (almenys per mi ho és) que no ajuda especialment a fer guions àgils.

      1. Sí, capítols de vora 50 minuts, una mica més llargs que els d’El crac. La grandesa és que estava prou ben escrita i interpretada com perquè el ritme fos bo! Era una bona adaptació d’elements de sit-com a un format de 50 minuts.

Comments are closed.